Buscant la perfecció

Un relat de: baldufly

De dia, neixo; de nit, moro.

Amb els anys m'he tornat més cega, he posat traves al meu camí, he construït murs que eviten que em desviï de la ruta equivocada.

De dia, obro els ulls; de nit, els tanco.

Les esquerdes de les parets em recorden que tanco massa portes. A vegades, una suau llum m'enlluerna i em fa aturar, però de nou torno a fer cas omís a l'evidència.

De dia, adormo els sentits; de nit, ells sols es desperten.

A voltes em persegueixen somnis de lluita, guerra, odi, que em desvetllen i em turmenten durant el dia.

De dia, controlo els meus batecs; de nit, el meu cor es desboca.

I de sobte el meu entorn es gira contra mi, per mi. La llum enlluernadora esdevé tant intensa que és impossible que en fugi. Tal és el seu efecte que el meu cos es rendeix, diu prou a una lluita sense cap ni peus.

De sobte recupero la vista, i miro. Al meu voltant tinc persones que m'aprecien, i què si no són perfectes? I què si no sóc perfecte?

El meu cor cau extenuat, no calen més evidències. He d'aconseguir descongelar els seus contorns, escoltar-lo i revifar-lo. Que no bategui a despit, que bategui per mi i per vosaltres.

Amic, amiga, amics: no és de savis donar les gràcies, no és de covards reconèixer els errors, i no és de febles afirmar que us necessito.

Us estimo!



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

baldufly

17 Relats

13 Comentaris

19217 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Sempre he considerat que la meva vida va a la inversa, a l'inrevés: malgrat que el cos segueix el seu ritme d'envelliment, la meva ment i el meu esperit fan el contrari.

Vaig passar d'una infància massa buïda a una adolescència massa madura. I ara estic al camí de tornar a ser criatura, de tornar a gaudir de la vida com tant sols els nens en gaudeixen.

Una bona amiga em va dir que el dia que fos mare esdevindria de nou criatura, és a dir, que sentiria la plenitud, i s'hauria tancat el meu cicle en aquesta vida.

Des del dia que em van arrancar del ventre de la mare, una nit d'octubre de 1980, ja han passat uns quants anys, però també he recorregut una part del camí que m'hi portarà de tornada.

Durant aquest temps sempre m'ha agradat expressar el meu món per escrit, transmetre, opinar i ser sincera.

Mitjançant les paraules, mostro la meva peculiar visió de la vida, de la societat, i de les persones.

**********************************


"Escriure és posar un peu al portal de l'ànima, endevinar que s'hi amaga"