T I T E L L A DE G O M A

Un relat de: baldufly

Camina, corre, atura't!
Camina, corre, atura't!

Qui marca el ritme?

Deslliga't, escapa't, torna…
Deslliga't, escapa't, torna…

Com es mouen els fils?

Puja, baixa, jau…
Puja, baixa, jau…

Per què les preguntes sempre es fan després de les accions?
No seria millor...

Buscar una lògica? En mans de qui estàs?

Titella de goma, fràgil...
Que n'és de fàcil no tocar de peus a terra! Tant sols s'alci una corda...

Titella de goma, inert...
Que n'és de difícil lliurar-te de la teva condemna...

Camina, corre, atura't!
Camina, corre, atura't!

I NO pensis!
No siguis persona, no et deslliguis dels teus vincles socials.
No siguis únic, no et desvinculis del que t'han inculcat.

Deslliga't, escapa't, però torna...
Deslliga't, escapa't, però torna...

Però... qui t'obliga a tornar a ser un titella?
Però... un cop hagis provat la llibertat, qui te la podrà prendre?

Deslliga't, escapa't, i viu!
Deslliga't, escapa't, i viu!

I PENSA per tu mateix!
Transforma't en aigua, terra i foc.
Absorbeix la llum, l'aire i la foscor.
Canalitza la ràbia, converteix-la en amor,
Deslliga't i crea els teus propis vincles.

Sigues feliç a batzegades,
Aprèn sense guia,
Menja't el món a besades,
Que el teu cor bategui al teu ritme.

No oblidis mai que has nascut titella, però que pots arribar a moure els teus propis fils! No et donis mai per vençut!

Comentaris

  • Sens dubte el millor que he llegit[Ofensiu]
    madmax | 09-11-2005 | Valoració: 10

    No te'l puc criticara quest text perquè no hi trobo pegues. Has convinat, el missatge que vols dir, amb un llenguatge lleuger i clar, amb un poema divertit i ràpid de llegir-lo. Un dia vaig dir que mai poso 10, perè en aquest cas faig una excepció.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

baldufly

17 Relats

13 Comentaris

18622 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Sempre he considerat que la meva vida va a la inversa, a l'inrevés: malgrat que el cos segueix el seu ritme d'envelliment, la meva ment i el meu esperit fan el contrari.

Vaig passar d'una infància massa buïda a una adolescència massa madura. I ara estic al camí de tornar a ser criatura, de tornar a gaudir de la vida com tant sols els nens en gaudeixen.

Una bona amiga em va dir que el dia que fos mare esdevindria de nou criatura, és a dir, que sentiria la plenitud, i s'hauria tancat el meu cicle en aquesta vida.

Des del dia que em van arrancar del ventre de la mare, una nit d'octubre de 1980, ja han passat uns quants anys, però també he recorregut una part del camí que m'hi portarà de tornada.

Durant aquest temps sempre m'ha agradat expressar el meu món per escrit, transmetre, opinar i ser sincera.

Mitjançant les paraules, mostro la meva peculiar visió de la vida, de la societat, i de les persones.

**********************************


"Escriure és posar un peu al portal de l'ànima, endevinar que s'hi amaga"