NOVA VIDA

Un relat de: Materile
NOVA VIDA

Un crit punyent i inacabable, que sortia del més profund de les entranyes, la va alertar. La seva mare, asseguda en una cadira de la saleta, va fer un bot i va sortir disparada cap al quiròfan. Una infermera no la hi va deixar entrar. Els núvols es van apartar per deixar passar el sol, un sol radiant, rialler i ploraner. Silenci. Poc després, la infermera va obrir la porta perquè entrés la mare, l’àvia.

Amb la mà va eixugar aquell front humit per l’esforç i per la por, i amb l’altra va agafar la de la seva filla, prima, que encara no sabia què era treballar i eixugar les llàgrimes d’un fill i empassar-se les seves... La seva mare, sí; ja n’hi ensenyaria, ja tenia les mans grans i fortes de tant fregar i de tant apartar el dolor per sobreviure.

Havia estat mare massa jove, sense saber què volia dir. Sort que ella l’havia acollit en aquell estat tan delicat.

Tot just feia dos mesos que li havia trucat des de Bolívia per dir-li que estava en estat, que no volia saber res del pare de la futura criatura, i que volia estar al seu costat. Sabia que ella l’ajudaria, passés el que passés. No tenia diners, però entre les dues ho farien tot.

La seva mare sabia anar pel món, ella, encara no. Però havia agafat un avió cap a Barcelona. Li feia molta il•lusió aquella aventura, la mare li havia parlat de tantes coses boniques, que ella no havia vist mai, que tot li semblava com una pel•lícula de Walt Disney.

Ara, amb ella al costat i el petit al bressol, se sentia millor; sabia que farien grans coses en un país diferent, net, amb comoditats, sense que els faltes el més essencial. El seu fillet estaria ben atès entre les dues, i seria un home de “profit” perquè estudiaria, i seria un metge famós.
Mig endormiscada i confiada, es va deixar endur pels somnis.

Va sentir la veu de la mare que li deia que se n’anava a fer les feines a casa d’una senyora gran, que ja aniria telefonant, i que a la nit ja hi tornaria. No hi comptava: la necessitava
.
Materile

Comentaris

  • Nova vida[Ofensiu]

    Ai, les mares! Com ens fem nostra el teu relat.
    Enhorabona per tan bon part!

  • Gran cor[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 25-11-2014 | Valoració: 10

    Un relat de gran cor, on les protagonistes demostren tenir-lo i on l'autora denota també aquest gran cor, escrivint-lo. Una història tan propera que sembla que hagi passat a les veïnes del costat. M'ha agradat el to que desprèn el relat, d'optimisme i voluntat de tirar endavant. Et felicito per això i per demostrar-nos el desig de viure. Una abraçada.

    Aleix

  • Una història commovedora![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 24-11-2014

    M'has commogut amb aquesta història familiar, amb la força d'aquestes dues dones, mare i filla ben capaces de tirar endavant amb la vida dura que els toca viure. El naixement d'un nadó - una nova vida- bé prou paga la pena per fer tots els sacrificis que calgui. L'amor de mare ho venç tot, i tu ho has expressat de meravella, Maria Teresa.
    L'enhorabona pel relat i per constatar que estàs plena de vida.
    Molts petons, i... endavant! Sempre!

  • gràcies a tu materile[Ofensiu]
    joandemataro | 23-11-2014 | Valoració: 10

    per tornar per aquí i de nou venir a visitar la meva pàgina... celebro molt que tornis a estar recuperada i tornis a escriure i sobre tot a compartir

    una abraçada
    joan

  • Quina aventura![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 22-11-2014 | Valoració: 10

    El teu relat m’inspira la sensació de total confort: crear, cuidar i ser cuidat.
    La unió de mare i filla és tan forta que sembla que mai s’hagi tallat el cordó umbilical.
    Una forta abraçada
    Pinya de rosa

  • Els teus escrits...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 20-11-2014 | Valoració: 10

    Els teus escrits sempre tenen un toc d’esperança. Presentes casos angoixants però sempre deixes una porta oberta.
    Gràcies per tornar a escriure!
    —Joan—

  • Realista i tendre![Ofensiu]

    M'ha encantat, Maria Teresa! Realista i tendre. Les protagonistes podrien ser qualsevol de les dones nouvingudes que han de tirar endavant amb la família.
    Molt tendre i d'una gran sensibilitat, com tu!
    Moltes gràcies pel teu comentari. M'alegro que ens trobem també per aquí.

  • quina força té l'amor!!![Ofensiu]
    teresa serramia | 19-11-2014

    et raja del cor tota aquesta munio de pensaments i relats plens de tendresa. Commou tot ell. La mare acollirà la filla i la filla acollirà el seu fill...Tres generacions fruit de l'amor..Quan tot ens falla, sols l'amor ens salva..Felicitats Mª Teresa per aquest relat tan delicat, ple de bondadosos sentiments tan generosos i autèntics..
    Segueix escrivint...Escriure i fer-nos-ho arribar, és un do d'amor ofert a tots nosaltres..GRÀCIES de tot cor....

  • tota una nova vida[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 18-11-2014

    Un relat ben portat i que descriu molt que una història, i ho fas amb bona ploma, amb aquella que toca els sentiments sense ensucrar el relat. Sentiments i història, això és tot un bon començament per una nova vida!

    Sort!

    Ferran

  • Emotiu[Ofensiu]
    Mª Rosa Pi Piqué | 18-11-2014 | Valoració: 10

    Una nova vida sempre és un regal. Molt emotiu el relat

  • Un relat colpìdor[Ofensiu]
    brins | 15-11-2014 | Valoració: 10

    Aquesta història quotidiana, aquesta història tendra i dura alhora, només podía ser escrita per algú que, a més de saber escriure bé, també posseís un munt d'humanitat: per tu Maria Teresa.

    Moltes felicitats, guapíssima,

    Pilar

  • Tendre[Ofensiu]
    Naiade | 15-11-2014 | Valoració: 10

    Un naixement ja de per si és màgia pura. Però tu li has sabut donar una tendresa tan gran que m'he emocionat. Pare i mare alhora i venint d'un altre món. Tot plegat mostre una gran valentia i coneixement . El cicle de la vida comença

    Una forta abraçada

  • Que ben resumit![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 14-11-2014


    "eixugar les llàgrimes d’un fill i empassar-se les seves", potser en això consisteix fer de mare, o de pare.

  • Cap al futur[Ofensiu]

    Les novetats sempre ens duen aquell component de melangia i d'esperança alhora, de somnis de què tot anirà millor. I crec que amb aquest relat ens has transmés aquesta sensació tan difícil de descriure. Només puc fer que felicitar-te.
    Edgar

Valoració mitja: 10