UNA BONA AMISTAT

- Bon dia! Què tal? Vols veure els nostres amics o prefereixes omplir el qüestionari?
La Sílvia va arronsar les espatlles, i la noia li va donar un full. Se la va mirar i li va preguntar?
̶ Per què s’ha decidit a venir? Està d’acord en les obligacions que s’especifiquen en el punt 5?
̶ Sí! Ja fa temps que m’ho penso i crec que les persones que m’ho han indicat tenen raó.
̶ Em pot ensenyar els que estan disponibles, els puc veure?
La noia va sortir de darrere del taulell i va invitar la Sílvia a sortir a l’exterior. Un cop a fora es van dirigir cap uns barracons edificats en forma de minúsculs apartaments. Va agafar la mà de la Sílvia i va anar mostrant-li l’interior ple de gossos, alguns dormien o ho feien veure, d’altres estaven a l’aguait... De sobte un dels gossos s’hi va acostar i va encastar el morret a la reixa que els separava.
̶ Té problemes aquest blanquet? M’agrada. Sembla sociable i mancat d’estimació. Podria sortir i tocar-lo?
̶ Sí, és clar, per això estem aquí, per ajudar-los i assessorar-los.
La noia va obrir la porta, va agafar una corretja i la va enganxar al collar del coll del gos. Va mirar el gos i va donar la corretja a la Sílvia que, amb una mica d’emoció i a la vegada de recel, la va agafar tot mirant-lo als ulls. L’animal també la mirava i esbufegava. Van anar a donar un vol i quan van tornar va córrer a esgarrapar la gàbia d’un altre gosset petit i a somicar. La cuidadora ho va entendre de seguida: el Bobi no es volia separar del seu amic, i li ho va dir a la Sílvia, però ella no comptava a tenir-ne dos. Així que, es va endur el Bobi.
Dues setmanes més tard, la Sílvia i el Bobi van arribar a la gossera. La cuidadora va fer mala cara, creia que tornava el Bobi, però, no. Anaven a buscar el gosset petitet. Després d’explicar l’experiència amb el Bobi es proposaven a iniciar-ne una altra, l’animal se sentia sol.
Ara en serien tres a compartir la vida, serien una família.

Materile