SORPRESA

Un relat de: Materile


Un raig de sol s’escola per sota de la persiana no abaixada del tot. Obre els ulls i se’ls frega per apartar la son que seu sobre les parpelles encara sense forces. Mentre busca el pensament que descansa, sent uns passos tímids que s’apropen, sent la seva respiració i com s’ajeu al seu costat.

Ja fa uns quants anys que viuen junts i són feliços. La família encara no el coneix. Quan va partir peres amb l’Alfons, es va dir que no volia a ningú més, només eren discussions..., fins aquell dia que plovia. Ella, corria amb el paraigua obert i no el va veure, hi va ensopegar i hi va caure a sobre. Aquell va ser el seu gran dia que va fer que les coses canviessin.

Sí, d’aquí a dues setmanes serà el seu aniversari i vol que la seva família el conegui. Ho té decidit: farà una festa com Déu mana! Una festa sorpresa.
Sí, faria una llista. Ho apuntaria tot per no deixar-se res. Volia que tot sortís bé. Es compraria un vestit i a ell... ja veuríem.

A la nit, mentre miraven la televisió, li ho va comentar. Ell mai protestava.
Va arribar el dia. Estava nerviosa. No sabia si estava prou preparada per desvelar aquell secret tan ben guardat.

̶ Escolta: Aquesta nit vindrà la meva família. Vull que sigui una sorpresa. Tu t’esperaràs a l’habitació. Quan soni la música, surts i véns al menjador. D’acord?
A les vuit en punt, va sonar el timbre, eren els seus pares carregats amb un gran ram de flors i un llibre.

̶ Hola, nena! Ai, quines ganes tenia de conèixer la teva parella! Hem pensat que t’agradaran aquestes flors i que a ell, li encantarà aquesta novel•la de suspens. Ens vas dir que li agradava llegir, i a tu t’agraden tant!

De seguida van venir les seves dues germanes amb els seus respectius obsequis.
Després d’unes quantes frases per trencar el gel, van voler saber on tenia la parella. Aleshores, ella va posar el tocadiscs ...

Darrera la porta amb vidre, es va entreveure una silueta. Tots van xisclar.
Ell va remenar la cua, tot satisfet, mentre la família no parava de fer exclamacions.

Comentaris

  • Sorpresa original![Ofensiu]
    NADINE | 14-04-2020

    Mentre t'anava llegint m'esperava que apareixés "la bèstia" del conte, i quan al final has presentat l'animaló ens hem quedat ben entendrits. Al menys jo.
    Gràcies per comentar-me. T'envio una salutació cordial
    Nadine.

  • Molt millor així![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 22-11-2019 | Valoració: 10

    Per un moment he pensat que aquesta misteriosa parella, faria un strip-tease al compàs de la música. Hagués sigut una entrada terrible al àmbit familiar.

    Una forta abraçada

    Pinya de rosa

  • Quina intriga![Ofensiu]
    Naiade | 21-11-2019 | Valoració: 10

    Un relat tendre i bonic. Ja me n'esperava alguna però no que fora un gos. Divertit.

  • Gracies[Ofensiu]

    El relat es verídic jo tinc la mina i la meva mare es la Maria i la Sofia la meva tia les dies mortes a les que he estimat molt i el oncle era el meu oncle avi

  • Precios[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 19-11-2019 | Valoració: 10

    Un relat bonic i tendre amb sorpresa final . Un deu bonica

  • Un bonic secret...[Ofensiu]
    brins | 19-11-2019 | Valoració: 10

    Que bé que has narrat aquest relat, Montserrat, conté un interès progressiu que culmina amb un final ple de tendresa. Jo també tinc una gosseta que em fa molta companyia, crec que no sap llegir...però sap escoltar...
    Em sap molt de greu que estiguis passant un mal moment, és molt penós sentir-nos impotents davant la malaltia de la mare, ho sé molt bé... però has de tenir força i pensar que el més important és que sàpiga com l'estimes.
    Un petó molt fort, Montserrat,

    Pilar

  • Guau![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 18-11-2019 | Valoració: 10

    Doncs sí, una gran sorpresa, una sorpresa molt bèstia! Intriga i suspens, gran final, què més es pot demanar? Una forta abraçada.

    Aleix

  • Doncs, sí[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 14-11-2019

    Coi, Materile! Quin company tan ben triat! Suposo que és el que buscaves amb el final, com prometia el títol, ha estat una bona sorpresa.
    Que tinguem un bon curs relataire!

  • Aquesta vegada m’has ben enredat[Ofensiu]

    Aquesta vegada m’has ben enredat. Quan ja sabia que es tractava d’un gosset… em surts en que li regalen un llibre perquè li agrada llegir… de veritat? No serà que són secrets de ciència-ficció?
    De totes maneres, Maria Teresa, m’agrada llegir els teus escrits!
    —Joan—

  • Ambigüitat[Ofensiu]
    SrGarcia | 13-11-2019

    Acurada ambigüitat. Sembla un gos a qui agrada llegir. En realitat només sabem que és una entitat amb cua.
    Estrany i misteriós tot plegat.

Valoració mitja: 10