Nova masculinitat

Una vegada en un taller, tres dones preguntàvem a un grup d'homes, d'un en un preguntes que no enteníem sobre els homes vers les dones. Al grup de dones d'edats entre vint i quaranta, ens va arribar un home tímid, d'uns cinquanta pocs, amb ulleres, amb problemes de comunicació i des de la meva percepció que aparentava ser molt mascle amb matisacions com explicaré ara.

Una de nosaltres li va preguntar: Tindries relacions sexuals amb una dona gran?, (més gran que ell perquè ens entenguem).
L'home amb veu entretallada com si l'haguéssim posat en un compromís enorme, ens va dir tot tímid, fins i tot avergonyit i amb veu de sinceritat.
-No, ho sento molt, de debò, però no podria, és que el meu cos no segregaria feromones i no m'excitaria.

Estic plenament convençuda que deia la veritat, bé, la seva veritat, és clar. En sentir-lo em va semblar tant patètic, amb la seva explicació d'imitació acadèmica, fins i tot em va produir fàstic i tristesa, com podia ser que un home no pogués tenir relacions amb dones més grans que ells, que li havia passat al seu cervell? Era decisió seva, li havien influït els estereotips? Quin ésser més limitat, em va semblar.

L'única grandesa que tenia era la seva sinceritat, tant respectable com fastigosa. No se m'escapa que altres no haguessin dit o ni tant sols ho haguessin compartit i haguessin actuat igual en base a la seva prepotència com quelcom evident, és clar les dones grans no m'agraden hagués exercit. I em pregunto com és que als homes no els importa els estereotips i les limitacions al món de les relacions que els han imposat? Tan poc els importa ser manipulats? I ser odiats en conseqüència per moltes dones?

Realment cal construir una altra masculinitat, més valenta, més propera, més igual a les dones de les seves pròpies generacions, però ho han de fer els homes. Espero que aquell home amb les nostres cares reflexionés sobre el que havia dit i d'aquí uns anys iniciï un altre camí.