Nosaltres dos (tema: secrets)

Omar té el pèl llarg. Té núvia perquè té el pèl llarg. Jo, ahir, me'l vaig tallar i, de núvia, ja no en tinc.
Omar és alt, més alt que jo. Té un nas arrodonit, tot envoltat de piguetes que hom no diferencia dels porus de la pell; però sí dels grans d'acnè. És de pell morena, d'ulls carregats de vida i no sé si té orelles (existiran darrere de la mata negra i ondulada que acompanya l'esquena a cada pas que fa?).
Diuen que és intel·ligent. Jo crec que no és cert; que els demés som uns beneits. Té els peus lletjos, com el riure fals i deforme que el caracteritza: tan alterós i mancat de credibilitat. Tot i això, m'agrada com riu. Les formes del seu cos estan poc definides, són així com esponjoses, suaus, perfectes - I no és necessari que els músculs es marquen excessivament per tenir una forma bonica- M'agrada la seua esquena i també els pectorals un poc infladets que li atorguen certs trets sensuals i femenins; d'allò més estranys, així és que un tant d'encís els posseeix. Diuen que és divertit. Jo crec que no és cert; que els demés som uns beneits. Tot i això, m'agrada com riu i com em fa riure.
M'ha deixat la Marta. Ell ja no vol seguir amb la Míriam i ha decidit que el millor que podien fer era abandonar aquella relació desapassionada. Demà li ho dirà.
Avui hem establert una hora per veure'ns aquesta vesprada. A les nou en sa casa. No estaran els seus pares. Ahir ja ens vam veure.
No ho conteu, és un secret.