Cercador
Nocturns dels afores
Un relat de: l'home d'arena- Compartir:
Allà on no arriba el gall voraç,
ni el seu esclafit d'ungla i vidre,
a les palpentes, endevinant-nos,
anem tu i jo, aquesta nit.
Tanquem els ulls, pleguem les ales,
i jo deixe caure la meua boca eixuta
a vora la tulipa humida
dels teus llavis.
Ben oberta,
en sacrifici,
fent memòria,
amb tots els focs encesos.
L'espai terrós d'aquesta cambra,
la volta infinita que ens amaga,
la pell,
s'ompli de sucs,
de gemecs,
de gotes,
d'un flux vegetal que salpa
en incomptables trajectòries.
La llum del matí que ve
regalima pel teu cos,
la llengua,
el mos,
la brisa,
lentament i líquida...
Tot a mida, just,
nadant en un silenci de mar,
fora del joc cruel dels pensaments
i els desitjos,
perquè allò que és
és a la punta dels dits,
de la boca,
brollant pels porus,
negant de certesa
el llit, l'herba,
no hi ha més.
Balla i balla el canyar invisible,
xiuxiueja fent surar cada paraula,
una remor que arriba amb l'aire,
i onejant-se em diu :
quina cosa voldries,
quin present sense demà
ni final,
ni corda,
ni enyorança,
que no fos del tot fictici?
I jo,
deixe mirar els ulls,
i tu ets a vora meua.
Comentaris
-
després per fi repòs[Ofensiu]Lady_shalott | 08-11-2007
i en aquella estona muda s'encenen totes les imatges, i tan és si és fictici el futur, doncs l'última cadència de mots ja ha estat pronunciada.
Petons,
Lady of Shalott -
bussejant dins els teus versos...[Ofensiu]Noia de vidre | 28-10-2007 | Valoració: 10
Feia temps que no llegia res teu i per sorpresa segueixen exitint mots que congestionen l'ànima...
Per a mi les dues Últimes estrofes tenen aquell fred d'hivern amb el foc a sobre.
un petonet fort -
Quan el llegia...[Ofensiu]Maria Sanz Llaudet | 17-10-2007 | Valoració: 10
em semblava sentir una música suau i tendre que l'envoltava. És una joia llegir un poema, com el teu, que vibra en cada mot, en cada vers, fent que d'inici a fi tingui una sonoritat i una cadència armonioses.
Me'l quedo a preferits, amb el teu permís.
Una abraçada -
Ritmes[Ofensiu]Antoni Casals i Pascual | 08-10-2007 | Valoració: 10
Subscric el comentari d'Anagnost. Tot en aquest poema (i en molts altres dels teus) és musicalitat, és ritme i cadència. I quan es trenca és per iniciar-ne un altre encara de més intens.
I jo,
deixe mirar els ulls,
i tu ets a vora meua.
Enorme. Senzillament.
Antoni. -
Regalim de paraules[Ofensiu]Anagnost | 04-10-2007 | Valoració: 10
No sé com t'ho fas, però els teus poemes tenen una musicalitat i un ritme intern precís, que no podria ser d'altre. Jo me'n faig un fart de comptar síl·labes, però això no basta. El flux de les paraules, en aquest poema en concret, regalima com aquest llum del matí que regalima pel cos de la persona estimada.
Bé, res, que per molts d'anys ens puguis continuar regalant bells poemes, com aquest. T'ho agrairem. -
....[Ofensiu]ginebre | 01-10-2007 | Valoració: 10
i gire i gire en la corranda...
per sembrar el barranc
de llavors salvatges
fins ara -
ets[Ofensiu]ginebre | 01-10-2007 | Valoració: 10
ets feliç, home d'arena, ets feliç.
fas el món millor al teu voltant, i això es nota.
i gràcies, també.
-
Xiuxiuejant[Ofensiu]franz appa | 30-09-2007
No sé com t'ho has fet anar, però malgrat la mètrica breu dels versos, el ritme és lent i pausat, i així dius moltes coses, com en un murmuri lent que ens agafa distrets i ens va fent entrar missatges dels quals no som totalment conscients. Però que ens arriben.
Salutacions.
-
Vivències...[Ofensiu]rnbonet | 29-09-2007
...de les darreres matinades d'estiu, quan la rosada és més forta i es mostra el vent fluixet de llevant, carregat de iode i sal.
I tot plegat, amb un ritme sincopat, com de música negra, passada pels coladors d'un influxe europeu mediterrani...
Això, xicon! I salut i rebolica!
PS. Els esclata-sangs de la foto estaven a Internet o a la Gallinera?
Valoració mitja: 10
