No sóc digne de tu

Es realment preciós..
*
No he jugat, només he sentit
no ho he buscat, és el què ha sorgit.
*
M'hi sento tan identificada amb aq vers..
gràcies per regalar-nos aq paraules tan boniques.
Però vols saber una cosa,
el que no és digne de tu és ell/a, perquè si realment et fa sentir tan petit/a al seu costat, no val la pena ni mirar-lo/a!

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

algú em va dir "no sóc digne de tu", llavors em va mirar, i amb la seva mirada vaig veure tot el que les teves paraules m'han repetit avui.
Jo li vaig dir... tu ets tan digne de mi... com jo de tu... T'estimo....
Potser si a cau d'orella expliques a aquella persona com és d'important per tu, la seva resposta et sorprendrà tant, que t'espantaràs!
una abraçada

ohcapità, que seria de l'amor sense els poetes? Si us endinseu a la mar, qui podrà rebre els seus versos? Els peixos?. M'imagino davant del timó, fent volà les hores pensant en ella. Quin llarg viatge! Sense ella!
Torni enrera capità!
Si fa falta segresti el seu gran amor. No s'amoïni, l'enfadament d'una dama que ha estat segrestada per sentiments nobles no dura gaire. Més al contrari...
Torni enrera capità!
I lluiti amb cos i animà per allò que estima. No se'n vagi amb el cap baix, fugint un altre cop de la derrota.
Agafi el seu vaixell i torni enrera capità!
Quan arribi al port, no s'entretingui, corri, corri i sense mirament vagi a retrobar aquest amor amagat per endur-se'l a la mar.

Gemma.

si que ho ets, i mira que per jo llegir poesia m'han d'arribar molt endins ... bleda meva ...

una besada d'aquelles ...
Conxa

les nostres xerradetes al forum m'han dut cap als teus meravellosos poemes... Començo avui a llegir-los i continuaré...
T'admiro per saber escriure aquestes coses tant boniques, com aquell qui no vol la cosa...
No sé si jo, que llegeixo pocs poemes, sóc digne de poder llegir aquests mots tant bells.

ho pensaràs i ho diràs tu! Perquè mira cuanta gent t'ha contestat que no creu el mateix...
Simplement al fer aquest poema ets més que digne, aquesta capacitat d'estimar que ens mostres amb aquestes maques paraules...
Estic amb tots, i tant que ho ets de digne!^^ Muaaa!

Aixo es del tot imposible.
Ja que una persona que diu aquestes paraules tant dolces es digne de tots.
El poeme le trobat molt encisador, m'agradat molt.
Una abraçada.

Oh Capità! El meu Capìtà!
Tu ets digne de tot i mooooooolt més.

Gràcies pel teu comentari. Ja en tenia ganes de rebre'n algun del Capità relataire!!

Espero mai et quedis a coberta "estés, glaçat i mort" (Ja m'entens, l'oncle Walt)

Una abraçada.

de qualsevol persona que volguis tenir. Ets digne, romàntic i tendre, un mariner de cor dolç en lloc de salat com la mar. A veure si ara, haurem de canviar les ensenyances escolars i la mar serà dolça com el sucre i no salada com la sal.

M'ha encantat, OhCapità! Tota la tendresa que traspua el poema m'ha amarat. Crec que literàriament també està molt ben construït, que has fet servir les paraules precises per expressar el sentiment que volies.

Una abraçada molt forta per a tu i la teva companya! Crec que tots dos sou genials!

senzillesa, temença... et fa més gran encara... potser ella pensa el mateix de tu... quan hi ha timidesa, neix l'exagerada idealització i grandesa de l'altra persona... i llavors neix un desequilibri de dignitats... de qualitats... que som tots iguals, ostres!!!! només ens distreuen certes ínfimes i aparents diferències...
una abraçada, AMICDAMICS!!!!

OhCapità, que recentment ens hem conegut per correu electrònic:

M'agraden els teus relats. I les teves poesies.
Sempre sento curiositat, i admiració pels que sabeu jugar amb les lletres d'una manera tant lleugera resultant-ne meravelles.

De tú destacaria... la sensibilitat, en molts dels teus relats... tens una bona manera d'explicar-te, planera i molt agradable de llegir.

Enhorabona, ens seguim llegint, i disculpa el retrás en el Coment!

Una abraçada,

NinniN

OhCapità meu Capità, ... tu i jo,
ben bé ens podríem donar la mà
en patiments d'amors i desamors,
o en aquests "amors sense casa"
(com diria "la marçal")

amb el permís d'en "Llach"
et porto paraules que li he robat

"Vaixell que plores igual que plora el meu,
que duus la pena i el dol que porta el meu,
vaixell de Grècia, que no t'enfonsi el tro,
infla les veles que anem al mateix port. ""

(no tens raó al pensar "que no ets digne d'algú"...jo que t'he conegut, t'ho puc dir)

també et diré, que
tard o d'hora
tots anem al mateix port.

Navega doncs,
en un mar serè
on les sirenes
canten per tu

Oh, senyor capità, segur que si agafeu la mà de la bella i si xiuxiuejeu a cau d'orella les dolces paraules d'aquest poema ella, qual formos fada de conte alat, us transformarà en digne del seu amor... És que, home, ara que encara no ets conegut a arreu del Principat, el dia que siguis més famós que el nostre cambrer del dissbte, ja serà la bella, qui no es senstirà digne.
He vingut corrents a la teva pàgina, però sospito que aquest no és el poema que m'has dit. Jo sí que m'ho vaig passar bé i en bonissima companyia i la nena estava encantada... com ho va demostrar poc abans de marxar, típic en ella.

Resignar-se engolint el dolor, tantes imatges boniques que brollen dels teus dits, perdudes en la mar del teu cor immens.
M'agraden les paraules emprades, la força que les afilera, però de cap de les maneres m'agrada el significat de la paraula digne.
Tothom mereix esclatar com una flor, ple d'amor, intentar aconseguir el seu somni...
Tan el títol com aquesta paraula fan molt mal, les renúncies doloroses punxen com els esbarzers...

Una abraçada i bona mar!

Una persona amb tant de tacte Crec que li manca una mica de llum.
Una abraçada.

que n'ets digne... només per aquesta poesia ja ho ets.
Has d'escrit l'enamorament, com la coneixes, llavors la desitjes, la vols, però veus que no n'ets digne...
però potser sí

Equinozio

Bones! Ja estic per aquí llegint les teves noves obres! jeje
Pel que fa al teu "propi comentari"... Però si ja està escrit amb negació! Ja hi diu: "i no puc perquè no sóc digne de tu". Ja està bé! No cal que t'hi amoïnis! ;)

Ai! Com sempre, l'amor que no ens deixa tenir entre els braços a qui tant desitgem. Que no ens deixa besar aquells llavis que tant admirem. Aquella persona que ens té embogits. Que ens fa trontollar i tremolar com dèbils criatures. "No sóc digne de tu"... buff, ser digne d'algú? Com es pot valorar això? Cadascú és com és, i no crec que ningú no sigui digne. Tothom té els seus "ets i uts".
Bonica poesia d'una trista història, d'una trista sensació. Haver de renunciar a qui tant estimem, haver de dir No al nostre somni, al nostre desig, és com morir d'amor.

Segueix navegant entre les teves braves aigües i deixa't endur per les suaus ones que donen movoment al mar.

On diu:

"I no puc perquè sóc digne de tu" S'HA D'AFEGIR UNA NEGACIÓ, NO, dient:

"I no puc perquè NO sóc digne de tu"

Em sabreu perdonar, ho sé, un de tants errors que no he pogut evitar.

OhCapità, la mar d'atontat!