No puc mirar-te als ulls

Un relat de: natasha

No puc mirar-te als ulls, avui no amic, no puc. Estic farta de sentir-me la joguina d'aquell nen petit el dia després d'haver passat els reis; em sentu com una fitxa de parxís que es mou a l'atzar dels daus o com aquell saltamartí que l'infant fa moure cap a on vol. Però avui en aquest saltamartí li han sortit cames i s'ha posat a caminar al so de la seva música, i la partida de parxís s'ha acabat i de mala manera. Sé, amic, que no t'esperaves aques final ni el sobresalt que ha vingut a continuació, i t'ho dic sincerament, jo tampoc em creia capaç d'acabar amb tot això d'aquesta manera, i si a tu et va deixar una sensació estranya que al teu saltamartí li surtissin cames, veu i que ja no anés per on tu volies, a mi em va deixar navegant entre dos aigües. T'estimo, ara t'ho dic, he callat perquè tu ho sabies i amb això en feia prou, perque tenir-te al costat cada dia i veure't era suficient, però no puc creure que hagis jugat així i que jo hagi tardat a veure-ho.Putser es un joc inconcient, pero ha durat massa i ara no et puc mirar als ulls. Potser també t'hauré perdut com a amic per haver-te deixat clar que no era una juguina i haver deixat anar paraules que a mi em van deixar buida perquè t'aprecio vuida perquè no et vull perdre co amic però tampoc no podia durar més aquesta situació. Em sento culpable i em sento satisfeta per haver pusat els puns sobre les iis, quina paradoxa!!! Bé, el temps decidirà què sera de la nostra història, però mentrestant només puc dir-te: ara no et puc mirar als ulls.

Comentaris

  • és molt bonic[Ofensiu]
    AnNna | 23-12-2004 | Valoració: 9

    costa tant a vegades trencar amb tot i tenir prou força com per plantar cara al que ens fa mal.. jo també m'he sentit utilitzada algun cop... i he intentat posar-hi fi... però sempre tornes a recaure, creient-te lo molt que l'estimes... i volent viure un somni, una mentida, una realitat que saps que no existeix. prefereixo ser feliç en la mentida que amargar-me en la veritat. però és que no ets feliç... només ho sembla... tot és fals....
    aiix, m'estic emocionant aquí jo... ja paro...
    et desitjo molta sort en aquest 2005 que ara començarà, l'any dels teus disset anys (dels meus també!!) i bé... sigues feliç. i bon nadal, també!!!
    no mengis massa torrons! jejeje!!!
    molts petons nuieta!!
    aNNna.

  • UUUIX!!![Ofensiu]
    Capdelin | 23-12-2004 | Valoració: 9

    l´AMOR...!
    és la reòstia!
    t´estimo, però et deixo... torno, dubto, ets un bandarra, millor sense tu, vés a la merda, et trobo a faltar, ara no, però potser demà...
    PROU!!!
    Jo sí que et puc mirar als ulls, oi? eh!, que jo no t´he fet res, val?... però no tinc els teus ulls... ah, sí... els teus ulls, per ara, són els teus escrits... i en ells em miro...
    Fantàstic escrit, ple de buidor, de lluita...
    ets una HEROÏNA, "saltamartí"!!!!
    un petooOoooó! i Bon Nadal
    (gràcies pels teus comentaris "sincers"... a mi tampoc m´agraden els poemes amb rima forçada, que semblen rodolins de la iaia Lurdes)

  • genial![Ofensiu]
    cabopolonio | 21-11-2004 | Valoració: 10

    M'encanta el teu relat per la força que has tingut de dir PROU. Fa res he tingut que fer lo mateix , i és el millor que es pot fer , no enganyar-se i no deixar que s'aprofitin dels nostres sentiments.Felicitats per la força i un petonàs!

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de natasha

natasha

65 Relats

275 Comentaris

77858 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
Vaig néixer una matinada d'agost del 1988 a la ciutat dels quatre rius (Girona).
Química professionalment parlant trobo en les lletres el meu millor refugi, on plasmar sensacions, desfogar-me durant un mal dia o volar pels núvols... escriure s'ha converit en una forma de deixar anar allò que penso però que no dic.
El meu camí seria més feixuc sense els amics i la família.
Gaudeixo amb una bona musica, un bon llibre, una conversa, el bàsquet o amb la simple tranquil·litat davant del mar.

si teniu alguna cosa a dir: judithgirona@hotmail.com

*tot comentari o crítica serà benvingut