NO M'ESPEREU A SOPAR

NO M’ESPEREU A SOPAR
(Nadal com cal)

Com cada any i sempre puntual,
tenim de nou la festa de Nadal.
Hom pensa ja, en només comprar,
menjar a dojo, beure cava o xampany.
Què més fa el nom? El nom tant se val.
La qüestió: consumir, beure, oblidar.
És així com sembla que és l’únic que cal.

No em digueu que sóc irracional,
però no m’espereu pas per sopar.
Qui sí m’espera avui, és un infant,
que diuen n’és nascut en un portal.
Si de cas, ja vindré a l’endemà,
on si m’espera un bon caliu de llar,
serà per a mi i tots, el millor dels regals.

Per molta festa que es vulgui solemnitzar,
aquesta, sempre crec que es pot esperar,
o… què és doncs el que anem a celebrar?
Tinc molt clar expressar la meva prioritat.
I qui em coneix, sap molt bé que dic veritat.
Primer, el que cal, és el que cal commemorar,
i després, com sempre, ja vindrà la festa familiar.