NO HO LLEGEIXIS SI ETS FAN DE TOLKIEN (Elements per a una polèmica)

Un relat de: lluisba

En primer lloc he d'advertir que els coneixements que tinc sobre Tolkien no són profunds. N'he llegit una biografia esqüeta, he fet una lectura en diagonal i poc esforçada del primer volum de "El senyor dels anells" i això sí, una lectura més atenta de "El Hòbbit". A banda que he tingut la santa paciència de suportar-ne la versió cinematogràfica. Tot i que en aquest darrer cas, em vaig avorrir com una ostra. I quan sortia de l'avorriment era tan sols gràcies a la indignació.

És justament aquesta indignació la que em va empènyer a escriure unes notes, i ara a difondre-les amb l'esperança d'encetar un diàleg, i ja d'antuvi demano perdó a aquells a qui puguin molestar.

1. El viatge estàtic. L'obra recull, aparentment, la tradició medieval del viatge iniciàtic. De fet, insisteix molt sovint en les arrels medievals que forneixen el substrat de l'obra. La impressió general, però, és que havia fet un estudi estètic molt minso de la simbologia, que en alguns casos fa pensar més en manlleus desordenats de la literatura artúrica. Però potser perquè Tolkien sap prou bé on vol arribar des del primer moment no li cal aprofundir més: al llarg del viatge no es produeixen canvis psicològics de cap mena en. El viatge iniciàtic desapareix de seguida i se substitueix per un viatge geogràfic durant el qual, el màxim objectiu és descriure un plànol fictici. Cal reconèixer, però, que la capacitat per descriure un món de ficció és rellevant. Tot i així, no sembla un valor literari en si -per la manca de referents comprensibles. Els personatges, al llarg del desplaçament, adoleixen d'una psicologia fòssil: el debat ètic i moral està enllestit des de la primera plana. Els bons són bons i ho seran fins al final, i passi el que passi. Els dolents no tenen cap possibilitat de millora o de redempció (exceptuant, és clar, que es vulguessin canviar de bàndol). La diàlectica és absent, i els moments de dubte o tribulació són anecdòtics.
Tolkien, no obstant, també pren el vell -i bell- tema de la temptació del mal, i de la temptació del poder. Però el reserva per a personatges secundaris dels quals, ja d'entrada, subminitra elements per a què el lector dubti de la bondat absoluta de llurs ànimes.
La bondat és sovint equiparable a la candidesa. La maldat, a una dolenteria indòmita i a vegades ridícula. El debat ètic i moral, com els seus personatges, té una poca profunditat xocant i, tot i acceptant que l'autor vol adreçar-se als infants, sembla que els consideri massa superficials.
En aquest sentit, penso que Tolkien s'anticipa a una època "infantilitzada" que ara ha fet la seva màxima eclosió. Espero no ofendre ningú si dic que em record Bush explicant els motius morals de la invasió de l'Irac.

2. Una metàfora reaccionària. Tolkien visqué en l'època de les revolucions socialistes, i la revolució russa, per exemple, s'esdevingué durant la seva infantesa. Una lectura no massa acurada posa de manifest els paral·lelismes a vegades grollers que usa per a retratar el món feudal enfrontat als obrers revolucionaris. El regne obscur que descriu, origen del mal, és un espai subterrani i fred, separat de la resta per una muralla, dominat per un poder absolut i d'aspecte netament industrial. El paisatge del regne fosc és el de la producció fabril, clarament socialitzada. Un regne d'iguals, militaritzats i amenaçadors. Només hi afegeix la lletjor espantosa dels obrers-soldats (alusió netíssima a l'exèrcit roig i als sòviets). Una visió esquemàtica de la URSS que, no obstant, era la que es difonia per l'Europa occidental durant aquells temps, converida en un "home del sac" perillós que espanta la canalla. A l'altra banda hi ha una societat d'estructura feudal. Reis que ho són per herència indiscutible, servents contents de ser-ho, una economia autàrquica, agrícola i arcaïtzant. La distribució social de la banda dels bons no només respòn a l'ideal de les monarquies contemporànies, sinó que també és un calc de les idees feixistes. L'imaginari del feixisme original acceptaria sense dubtar el món de Tolkien.

3. Una simbologia confusa. El símbol central de l'obra, l'anell, és un objecte borrós que sembla que no sigui capaç d'explicar-se bé. Lluny del Grial, amb qui es vol emparentar, l'anell també vol ser el signe del món ancestral i pacífic -perquè les classes dominades no es rebelaven. Però no té la força nítida d'aquell. Tolkien -sorpenentment- crea una mitologia laica. Tot i que gosaria dir que no és veritat, i que la seva màxima aspiració és explicar la vida dels déus, de manera que això explica perquè la divinitat és absent: perquè, de fet, està parlant de Déu, i per tant, un déu no adora un altre déu. La gradació social de la banda "positiva" és com a mínim sorprenent. Imaginem que hi ha una classe selecta i minoritària, uns hòbbits que deuren ser els artesans i agricultors, i una colla d'altres grups socials dubtosos però en qualsevol cas obedients i submisos. Quins referents usa? Tampoc no és prou clar. Però insinua una visió racista una mica espantosa: de més alt i més pàl·lid a més baixet i més fosc de pell. Nòrdics i mediterranis?
En una de les batalles decisives, els esperits dels morts -els ancestres d'un món sense obrers rebels- juguen un paper clau. Tolkien arrisca molt en aquesta opció, ja que podríem trobar molts exemples històrics en els quals els ancestres potser no estarien gaire d'acord en ajudar les monarquies absolutes.

Sota l'aparent esquema simple d'un enfrontament etern entre el bé i el mal, Tolkien deuria voler afegir elements de collita pròpia -com qualsevol autor- que no és capaç de definir amb precisió. Les correspondències entre el plànol del seu món i el nostre no són netes i per tant produeixen una certa decepció: sense referents, la ficció es torna massa buida.

I en fi, lector, si has arribat fins aquí només em queda dirte dues coses:
a) gràcies per la paciència i
b) si ets un fan del Tolkien, espero sentir els teus comentaris i demanar-te excuses, si calen.

Comentaris

  • No sóc un fan de Tolkien...[Ofensiu]

    ... però estic voltat d'ells! Com que són una gent molt amable m'han anat regalant els tres llibres i jo, com que sóc una persona exquisida i més amiga dels meus amics com no conec ningú... me'ls he empassat sencers!!! Lògicament també he patit les tres pel·lícules (al cinema!!) en sessions col·lectives, amb tota aquesta colla, perquè el meu sentit de la caritat és infinit i m'agrada donar alegria als que em veuen rondinar hores i hores sobre com em sento de robat, desprès de veure un totxo com aquest (caríssim, curradíssim, fet pels millors professionals possibles, vaja, tant talent malaguanyat...)
    Val a dir que a tot el que dius jo hi afegiria, diguem-ne tres centes planes més però ja en tinc prou amb les discussions estèrils que haig de fer amb tan integrista de l'obra Tokeniana. No se, sovint penso que dec tenir algun error a la meva sensibilitat, algun tipus d'error de programació, si.
    De debò, jo penso que em de trencar amb els nostres prejudicis, sempre que podem; que obrir la nostra ment al que hi ha més enllà és enriquidor; que mirar d'entendre el tipus d'activitat artística que gaudeix el nostre "enemic" estètic és una saludable cura per a l'ego... però El collons de Senyor dels Anells, al menys en el meu cas, és una cosa que es passa tres pobles del que la meva persona pot aguantar.
    Com és possible que si parlem d'èpica, hom agafa la Iliada, relat escrit fa més de 2,600 anys enrera, i hi trobem com tots els personatges tenen llums i ombres; que tots evolucionen en enfrontar-se a si mateixos i les seves collonades; que mai és una història de bons i dolents; que tot i la èpica exagerada (brutal poesia inigualable) hi recorre una humanitat que va més enllà en modernitat que gairebé qualsevol dels productes que ens em d'empassar actualment (vaig preguntar als que la havien vist si Troia, la pel·lícula, era una història de bons i dolents i en ser respost que si, vaig decidir no veure-la i estalviar-me un disgust innecessari) i en canvi en aquest coi de suposat relat èpic, escrit en ple segle XX hi ha més arquetips que en la més atrotinada història del bon jan d'en Marcial Lafuente Estefanía? Sincerament, no ho acabo d'entendre.
    De tota manera reconec que encara tinc el prejudici (i dic prejudici amb tota la raó dons d'aquestos no he llegit ni mitja ratlla perquè he tingut la sort que cap amic me'n ha regalat mai cap i no puc "jutjar", només "prejutjar", com fan els racistes més cabrons, només que amb un llibre et pots descarregar a gust i no passa rés, penso) de que els milions d'imitadors del senyor Tolkien encara deuen de ser pitjors. Mira, siguem una mica tous i donem-li a l'autor primigeni una mica de valor.

  • Mmmm...[Ofensiu]
    El follet de la son | 11-12-2006

    Tinc una cosa a dir respecte a l'obra de Tolkien. Tenint en compte que era un repòrter dels exèrcits aliats i que l'obra fou escrita durant el transcurs de la segona guerra mundial, crec que les teves disquisicions sobre rússia i el comunisme no acaben d'ésser del tot encertades. A mi m'agrada que Tolkien no posi el mal en boca d'un personatge en carn i ossos. Al llarg de la novel·la, tracta el mal com una ombra que s'estén amb aliats que li dónen nom, com el Sauron dels pebrots.
    La dualitat psicològica del personatge de Gòl·lum la trobo magnifica i molt i molt ben representada.
    Seguint, La novel·la de Tolkien potser si que peca d'un medievalisme imperant més propi de la visió romàntica del segle XIX que la real, però el pes de la història recau en els personatges dels hòbbits que, al meu entendre, no són els personatges que surten més ben parats físicament ni moralment a la història. Els nans, els elfs, els ents i tota la resta de personatges, com el genial Tom Bombadil, al meu entendre representen les forces de la natura i si voleu que encara us digui més el que penso, si l'obra és d'una lectura tan ensucrada és perquè l'autor trobà, en la bellesa de la paraula, el contrapunt al món odiós que s'estenia al seu voltant.
    Malgrat tot, si que hi ha alguns punts que em criden l'atenció. essent com era, suda`fricà, m'estranya la no inclusió de gent de raça negra a la novel·la, encara que essent com era estudiós de Chaucer i de l'escola de Chester de l'època medieval, també es pot comprendre l'emulació que fa d'aquesta literatura anglesa medieval.
    També estic d'acord en que hi ha desenes i potser centenars d'autors més bons i apreciables que Tolkien, però això ja és una altra història.

  • Interessant... i punyent![Ofensiu]
    Arbequina | 10-12-2006

    I el cert és que jo et dono la raó amb una condició... que hi hagi la segona part (que sé que no hi haurà). La segona ha d'anar sobre les seves moltes virtuts.
    En fi, què sí, però que no és només és això. Ú, hi ha més coses negatives, dos, també n'hi ha de positives.

    Jo no sóc fan de Tolkien, tinc mil autors que prefereixo; de fet, no el considero ni recomanable.
    Potser l'assaig interessant seria: perquè agrada tant?
    Aprofito per dir-te que he llegit alguns dels teus relats i que m'han agradat moltíssim. Sento estar, darrerament, massa gandul per comentar tot el que llegeixo. Crec que un sí te'l vaig comentar.

    En fi, una forta abraçada.

    Arbequina.

  • T'expliques molt bé...[Ofensiu]
    benaflec | 10-12-2006

    però no és una mica pretensiós fer la crítica d'una obra que només has llegit en diagonal i sense massa esforç, com tu mateix dius?

    M'ha fet gràcia la teva lectura "pro-feixista", "anti-comunista" i "racista" del llibre. Ara que ho dius, a en Gandalf només li faltava la caputxa per ser del ku-klux klan...

    Per acabar, animem els lectors d'aquesta web a llegir en diagonal i sense massa esforç els teus escrits?

    T'animo a que l'acabis (el llibre, és clar). No series el primer que en treu algun ensenyament profitós.

  • Bona crítica. Et felicito.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 10-12-2006 | Valoració: 10

    M'agrada el teu relat. Trobo que està ben aconseguit. Les teves crítiques tenen consistència.

    Ara, trobo que ets massa "intelectual" en criticar. Jo penso que el Tolkien només volia crear un regne de fantasia verosímil. Encara que no és impossible que es basés en la realitat, tampoc és impossible que fes una versió creible tenint la realitat en una part subconscient de la seva ment... O fins i tot, que no pensés gens ni mica en la realitat per a fer la novela.

    M'interessaria obrir el debat en un fòrum de La Stoa. Em dones permís??

    El meu email/msn: webmestrelastoa@gmail.com

    Salut!!!

  • simbolisme[Ofensiu]
    qwark | 10-12-2006

    L'assaig és interessant. En vaig llegir un altre, més bromista, que parlava en nom dels orcs i altres races que en aquest món imaginari juguen el paper de dolents i posava el dit a la llaga de l'absoluta parcialitat del narrador. Certament, ratlla el nazisme la manca d'imparcialitat.

    Altres opinions sostenien que l'anell és un símbol de la tecnologia. Per tant els dolents serien aquesta societat esclava del consum, que ha perdut el respecte a la natura (i de fet en la pel·lícula, uns arbres venjatius s'enfurismen per una tala indiscriminada).

    La meva opinió és que en realitat el fenomen Tolkien ha superat les expectatives de l'autor, que no havia preparat una obra a l'alçada d'aquests estudis simbòlics. L'obra és una aventura llarga, amb descripcions detallades (que escurçades convenientment, reduirien la trilogia a un lleuger llibre de butxaca). I l'objectiu és, probablement, crear un món imaginari, extens i versemblant on poder encabir el seu lirisme (fixa't en la importància que dóna a les cançons o a les llegendes). Cap al final, en Sam fa un discurs sobre com han de ser les grans històries segons ell (segons el personatge, segons l'autor). Un discurs que pretén ser emotiu però que no pretén absolutament res més.

    I és que el lirisme, o t'enganxa o t'avorreix sobiranament.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de lluisba

lluisba

77 Relats

390 Comentaris

90145 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
El novembre del 2006 em vaig estrenar a Relats en català. No sóc gaire constant ni gaire assidu. Llegeixo, comento una mica. Miro el fòrum de tant en tant, però n'entenc ni un borrall. Intento fer contes de por (o d'inquietud, que diuen), algun poema improvisat...

Pel novembre de 2008, però, junt amb d'altres companyes i companys, vam iniciar un blog on ara hi poso els meus textos. A RC hi entro i miro, i molt ocasionalment demano penjar alguna cosa.

El nostre blog (per si vols) és:
http://riellblvd.blogspot.com/