No hi ha present per nosaltres

però també s'ha de saber marxar a temps, allargar el dolor particular no du enlloc. Un relat poètic molt profund, fa pensar, i tot que sembla escrit d'una manera senzilla i planera, té molt d'amagat que cal anar destriant.
Segueix perseverant, i no donis mai per acabat cap text, mima'l raspalla'l i fes-li sortir els colors, que tu en tens molts, de ben segur.
No et conformis amb sols mostrar sentiments amb paraules, fes una passa més. Si no m'entens ara, ja ho aniràs veient. No deixis d'escriure.

Ferran

Gràcies pels vostres comentaris, de veritat que em son molt útils:)

Crec que no m'he expressat bé. Vull dir que més perdrà la persona que no ha sabut apreciar el que tu vals.

que, tenint amor suficient pels dos, és capaç de dir ( ELLA )
l'adeu , és digna d'admiració. Penso que més perdrà el que se'n va que qui es queda.
Molt bon relat. Et felicito.
Una abraçada.

Cercantlallum,
Tens un do per escriure. Aquest text, com d'altres que ja has publicat fan que reflexionis sobre la vida mateixa i sovint, des d'un punt de vista que no t'havies plantejat mai. Felicitats!

Cal estar amatent. Potser la qüestió radica en la il·lusió en que donem l'amor. Molts de cops sense la suficient reflexió. Només l'experiència ens dóna la raó. Cal estar amatent.
Una abraçada
Joanalvol

...relació s'ha trencat, costa molt recollir els bocins i seguir. El trrencament ha estat per alguna cosa i val més deixar la vivencia i l'aprenentatge et portarà a ser millor i a buscar en un altre lloc el que et falta. Hi ha milions de persones i el teu amor està segur amagat en alguna d'elles. Busca'l.
Una abraçada.