No hi ets

Un relat de: natasha

Obro la porta i inútilment et busco. Fa tres dies que has marxat i encara tot fa olor de tu. La tarda d'animada conversa es desdibuixa en no sentir-te, hi falta la veu que donava el toc groc a cada assumpte. Abandono la tertúlia immersa en els pensaments que em condueixen a la teva cambra, tot i saber que no t'hi trobaria llegint com altres vegades. Un cop dins, tot són records. Les fotografies resten ben posades al costat del despertador que demà sonarà com cada dia, fins i tot hi ha dues samarretes esperant ser col·locades a l'armari, però avui no hi ets. Al despatx els papers s'apilonen al costat de l'ordinador i en un racó... l'últim recull de lectura que vas llegir i que no et vas emportar. Enyoro les estones de somriures i cada consell que em donaves els dissabtes, formava ja part de la rutina. I entre tanta nostàlgia sona el telèfon. Sorpresa! "véns a fer un cafè al pis?" (la soledat és un preu que no esperaves pagar).

Comentaris

  • Confabulació[Ofensiu]
    Unaquimera | 02-06-2008 | Valoració: 10

    El teu relat, breu però encertat al meu parer, busca la complicitat dels sentits que tots compartim en ocasions: l'olfacte, l'oïda i la vista es confabulen per evocar sensacions, despertar records, permetre imatges que ja no són presents.

    Has fet un ús ben dosificat del recurs, banyant-lo en enyor i aclarint-ho amb esperança.
    El resultat és molt agradable de llegir i millor de recordar-se.

    T'envio una abraçada gratuïta però valuosa,
    Unaquimera

  • Absència[Ofensiu]
    Underneath | 03-05-2008

    Estic d'acord amb el comentari de l'Arbequina, hi ha una certa ambiguitat que et deixa com si t'expliquessin una història i s'en guardessin el final...

    de tota manera, descrius molt bé aquell moment en que l'absència d'algú és gairebé una presència física en si mateixa... o una anti-presencia, millor dit. Vaja, allò que diu salinas de

    que paseo de noche
    con tu ausencia a mi lado,
    me acompaña el sentir
    que no vienes conmigo.

    O almenys jo ho interpreto aixi *.*

  • gràcies[Ofensiu]
    guillemnicolau | 02-05-2008 | Valoració: 8

    La veritat és que tothom que em coneix bé sap que tinc el costum de fer-me preguntes fil·losòfiques, preguntes que la majoria de la gent ni es planteja, perquè veu massa complicades. Crec que la vida és per explorar-ne tots i cada un dels seus racons ja que, encara que sabem que no hi trobarem res agradable, les veritats sempre valen més que les mentides.
    M'ha agradat el text, desperta sentiments, i també m'ha agradat que t'agradés el meu.
    A reveure

  • Tanta raó...[Ofensiu]
    Benlluny | 02-05-2008

    Em sembla tan real el teu relat!!!


    Moltes gràcies pel teu comentari, sóc nova aquí.


    Un petó*

  • Clar de lluna | 15-03-2008

    ...em recorda l'enyorança que vaig patir quan vaig marxar a estudiar a la universitat, i la que van patir els meus pares!

    Un relat molt bonic!

    Una abraçada!

  • em sembla[Ofensiu]
    Thyst | 14-03-2008 | Valoració: 10

    que t'entenc :)

    felicitats pel relat, es precios

  • Arbequina | 13-02-2008

    És aquest, un minirelat veritablement difícil de comentar, puix que és molt ambigu.
    Certament parla d'una pèrdua: algú que hi era, ja no hi és. Segons la frase que escolleixo, ja sigui seguint l'ordre lògic del relat o a l'atzar, puc interpretar un tipus de pèrdua o d'un altre. Sense saber ben bé perquè, m'inclino a pensar que és una allunyament, probablement temporal.
    El final és el que se'm fa més difícil de copsar. Aquella trucada... és de la persona que s'ha allunyat (suposant que sigui això)? És d'algú altre? La soledat és la teva soledat? La del que trobes a faltar?

    No sóc gaire partidari de l'art ambigu, amb mils d'interpretacions, i sí del que té un clar objectiu. Malgrat tot, crec que el teu relat és ambdues coses, i potser per això desprèn un encant especial. No deixa de tindre un misteri atractiu. Diu tan clarament que vol parlar amb màscara de tu... bon contrast.
    A part, m'han agradat certes frases especialment.

    Esperant el proper.

    Fins ara!

  • Sentiments...[Ofensiu]
    Capità Borratxo | 06-02-2008 | Valoració: 10

    T'he de dir que és un dels pocs relats que m'han fet sentir de veritat...

    Enhorabona pel relat!

  • Guapisima!![Ofensiu]
    Bianca | 30-01-2008 | Valoració: 10

    Veig que al final has decidit penjar el relat. Penso que és una bona decisió perque és una preciositat.
    Saps millor que ningú que se que és la sensació d'enyor i per tant puc arribar a entendre el sentiment que s'amaga rere aquestes paraules. Tan sols puc dir que t'impregnis de cada gota del cafe compartit , de cada paraula de cada conversa. Que t'acompanyin fins la propera trobada.
    Una abraçada.

  • Molt bonic[Ofensiu]
    llibreta | 30-01-2008 | Valoració: 9

    Molt bonic, l'enorança d'algú que estimes sempre és feixuga de portar!

    ànims!

Valoració mitja: 9.57

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de natasha

natasha

65 Relats

275 Comentaris

77829 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
Vaig néixer una matinada d'agost del 1988 a la ciutat dels quatre rius (Girona).
Química professionalment parlant trobo en les lletres el meu millor refugi, on plasmar sensacions, desfogar-me durant un mal dia o volar pels núvols... escriure s'ha converit en una forma de deixar anar allò que penso però que no dic.
El meu camí seria més feixuc sense els amics i la família.
Gaudeixo amb una bona musica, un bon llibre, una conversa, el bàsquet o amb la simple tranquil·litat davant del mar.

si teniu alguna cosa a dir: judithgirona@hotmail.com

*tot comentari o crítica serà benvingut