No hagués funcionat

Un relat de: Marc-Antoni Fuster
Des del principi era que no,
i que no ha sigut.
Que el teu cap em vol
però el teu cos no,
I el cor, a mitges.

Dius que em vols,
però no em desitges,
que no vols obrir-me les ferides.
Que sóc aquí pero no hi ha vida.

I és que en sóc molt d'inexpert,
no tinc preses les mides.
Sento un altre cop la teva olor
i m'agafes de la camisa.

Malgrat tirar el dau
no hem avançat en la partida,
jo vull jugar
però s'han fos les fitxes.

I amagaré els meus sentiments,
altre cop, com qui es maquilla.
T'he de deixar anar.
Vés a trobar-ne un que et desperti
el que despertar-te jo voldria.

Comentaris

  • equivocar-se[Ofensiu]
    Atlantis | 24-02-2026

    A vegades ens enamorem de qui no toca o no ens correspon. Això passa i malgrat et sembla la fi del món, un dia veuràs que era el millor.

  • Amor i desamor[Ofensiu]
    Prou bé | 21-02-2026

    En el poema dos anhels no compartits. És assenyat deixar anar, però dolorós, de segur.
    Amb total cordialitat