No ha de passar

Un relat de: Bonhomia
NO HA DE PASSAR

Recordo que a l’adolescència escoltava el Loquillo i m’emocionava. Avui, aquesta matinada, l’estic escoltant des de l’habitació mentre el mira el meu germà per la tele, i com llavors i després, em segueix emocionant.
Fa poc hi va haver un twit (del Manu Chao ), en el qual el reprobaven per haver-els-hi donat la raó. Sé que el Manu Chao és un gran artista i tot el demés, i afegeixo que a mi m’agrada. Però va ser un malentès. Les discogràfiques pressionen als aristes de manera que es veuen obligats a fer coses que no volen fer, com li passa tant i tant a Bob Dylan, ara amb el premi Nobel de literatura.
Volia fer aquest apunt doncs la comprensió entre artistes ha de ser bona, com aquell qui diria com a bons veïns. Una patacada fa sentir malament. Ser un artista comporta responsabilitats fora de l’art, però per això és contradictori que mereixi ser insultat.

30/12/2016
Sergi Elias

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

514042 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.