NO ES POT COMPRAR AMB DINERS

Les paraules van fugir de mi en el teu comiat. Va ser el nostre fill qui va llegir una plana atapeïda amb la seva lletra menuda i perfecta, lletra de dibuixant; ell sempre ha tingut facilitat amb un llapis per estampar en un paper bells i precisos traços, convertits en bonics dibuixos.
El nostre fill té 'anima d´artista, però es la seva germana bessona qui te facilitat amb les paraules escrites, també te anima d´artista, sempre ha sigut així. Però igual que jo va restar muda i trista en un racó aguantant les llàgrimes amb el seu vestit fosc. La família trista, asseguda esperant quelcom , escoltant la música triada per ell, igual que el seu comiat.
Les paraules varen sortir de la boca del fill, una a una i ens van arribar a l´anima. Ja he dit que el noi té vena artística, les paraules van fluir dels seus llavis com una música trista i varen anar desgranat encertadament ,el que ell considerava era la personalitat i vida del seu pare. Va ser un comiat encertadíssim , cap de nosaltres hauria pogut posar més emoció i tendresa en la lectura dels seus pensaments.
"Chapeau" hauries pensat si haguessis pogut escoltar ,tan amant de la família hauries restat orgullós amb un mig somriure als llavis. Sempre deies havies tingut els millors fills del món i la millor família. Ets consideraves un bon pare i ho eres , un bon avi i també era així. Deies això no es pot comprar amb diners, una família com la meva.
Un cop acabada la cerimònia encara amb llàgrimes als ulls vaig acomiadar-me de tu per última vegada, ja sé que no és possible, estaves estirat amb els ulls closos però va semblar-me entreveure un mig somriure, va ser un instant, devien ser les meves llàgrimes que em varen jugar mala passada. Vaig tornar a mirar i no la teva boca estava tancada en un rictus que no era el teu.
Dins meu una veu em deia que si, que ens vas poder veure , encara ara que ja ha passat més d´un més et sento al meu costat. Sempre estaràs amb nosaltres, t´estimarem sempre, el teu record viurà per sempre més al nostre cor.