No és políticament correcte venjar-se d'un mateix (Temàtica: Venjança)

Un relat de: Estel d'argent

Vull venjar-me de mi mateixa. Ara. I si no és ara, ben aviat, que el meu cos i la meva ànima no suporten el sofriment de viure sota l'ofec il·legítimament infantat dins meu. Sí, em venjaré de la por, del nerviosisme, de la inseguretat i la inquietud que imposen la seva autoritat a cada gest, paraula i emoció. Sí, ho reconec i n'enalteixo el fet: condemno una part de mi a l'oblit; repudio tots aquests sentiments; els avorreixo fins al deliri, i sentencio amb puny ferm el seu exili etern. No hi ha perdó ni absolució possibles. Els desterraré lluny de mi: a un món lliure sense llibertat; el mateix on ells em van empresonar un dia, i naixerà una nova jo més neta -potser més austera o més simple- però plàcida com la visió d'un camp de cireres i suau com la flor de la mimosa.

Comentaris

  • No, no ho és...[Ofensiu]
    Unaquimera | 23-01-2007 | Valoració: 10

    Sota la pell, dins el cap, envoltant el cor, llegeixo un esglai anímic de dolor contingut per un cert temps, inconcret, que esclata en un desig de renaixement irrefrenable.

    Bon domini del llenguatge, del lèxic i de les estructures: ben triats els mots en cada ocasió, composen frases contundents!

    Estic encantada d'haver vingut a parar a aquest teu relat, que m'ha permès descobrir-te com autor/a.
    Tornaré un altre dia per llegir més coses teves. L'experiència d'avui ha estat molt grata i penso que el teu estil resulta interessant....

    Per celebrar aquesta coincidència, t'envio una abraçada suau, si la vols,
    Unaquimera

l´Autor

Foto de perfil de Estel d'argent

Estel d'argent

53 Relats

98 Comentaris

61607 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
"La vida m'ha ensenyat a pensar, però el pensament no m'ha ensenyat a viure" (Herzen).

Aquesta és una de les cites que més m'agraden... segurament l'escriptura no ens ensenyarà a viure, però sí a pensar, que ja és molt.

Què dir de mi? Podria donar dades biogràfiques sobre mi, què faig, què deixo de fer, etc., però això ja ho anireu descobrint amb els relats d'aquesta pàgina...

Només diré que les paraules són com un tros de fang deforme a punt perquè algú mig despistat i innocent li doni forma, a punt perquè algú cregui que encara està tot per fer.

Sempre he pensat que aquest món necessita encara molta més imaginació... ;p