No engruixiu l'espectacle!

Molts diners, molta sang, molt pit, molta verga, molt, molt i més, de tot allò material. Això és espectacle , això es notícia. Allò que no es material o materialment petit. Això no és important.
I què en fem de l'espectacle? El seguim, ens hi perdem en els seus abismes, perdem la son, la salut. Nit i dia a veure com continuarà. Morbo mentre un home mort i una dona plora però no estan voltats de quantitats materials de res. Què podrit està el món! I no s'hi pot sortir, sempre tornem a l'espectacle. Tota la resta és evident. I és clar, "evident" torna a no ser res tangible.
-Explica'm les teves preocupacions que els compararem amb les dels famosos. Aquelles són només les que existeixen. Les que tenen lectors i seguidors.
-Tu i jo no som importants. Aquest és un diari per a gent important, no ens vinguis a plorar ara.
-Sí, potser un altre dia, no ho faré, perquè veig com jugueu amb els meus patiments i els poseu a l'alçada d'on no toca que hi siguin tot per engruixir l'espectacle. És que la gent amb un nivell de vida còmode ha perdut el sentit crític? No feu comentaris per engrandir l'espectacle! Ni tant sols sou qui voleu ser... Independents i objectius. Tan sols us afegiu cegament a l'espectacle, al circ. Cremeu el poder! Foc!