No abandonem a mig camí

Un relat de: 14

Sol va nèixer.

Sol va morir.

Tancat i encadenat durant la vida,

moribund i fràgil en la fi...

però en ell rondava una paraula: assasí.


Anys després de la seva fi,es va saber..

la seva víctima mai va existir;

mentides d'un règim,per tapar buits,

afusellant la resistència,per por a morir...


Desde la tomba diuen que sonen crits,

l'esperit d'aquell romàntic,que crida: cobards i malparits!

consignes que clamen...no abandoneu el camí,

endavant,

endanvant,

endavant,

no abandoneu el camí...la lluita és resistir!











si el vell ho deia...s'haurà de complir.

Comentaris

  • Llibre | 18-09-2005

    És un relat punyent. Clar, directe, sense por. M'ha impactat, i m'ha deixat un regust dolç i trist alhora.

    M'ha agradat. Gràcies per oferir-nos-el.

    LLIBRE