Cercador
Nivell de vol
Un relat de: EsferaHas de tornar altre vegada, a la consciència. Tonar al tacte fred i solid de tot el que et pertany, i es teu, per dret propi. No tens ancara molts del estigmes que es creuen en el teu nivell de vol, ni pateixes cap dels molts deures que s'exigeixen. Tu apareixes i desapareixes en el teu sobirà i fred gest, amuntegant per aixó, tota la indiferència que ets capaç de destil·lar solcant sobre el teu temps perdut.
Et tens presoner a tu mateix, tancat a la teva presso de carn i d'olors, entre les pors, giravoltant-te sobre els raons i les excuses. Et sobrevoles amb letitut, gaudint de la dualitat que et dona l'esquizofrènia. Vius tots els moviments asistòlics del teu cos, esperant aquella turbulència definitiva que et torni la correcta actitut de vol. Aquella sobre la que tu depositarás la teva exacte quantitat de nord, perfectament equidistant del teu sud, pensant nomes en l'altura.
Nivell de vol, nivell de vol, nivell de vol... sempre estas a curta final sense no poder mai baixar, sense poder elevar-te, sense capaciat d'avortar el teu aterratge... per sempre aterroritzat..
Comentaris
-
nàufrag d'aire[Ofensiu]quetzcoatl | 30-09-2005
Nivell de vol... L'altura i la distància, la vista en perspectiva, l'aire a la cara, el sud on vols. Nàufrag d'aire, que pots i no pots, que vols i detestes, que no saps quan baixaràs (o si t'estrellaràs quan ho facis).
És un relat molt suggerent, que ho diu tot en una metàfora molt ben trobada.
Felicitats : )
m -
Benvingut[Ofensiu]Biel Martí | 06-09-2005
Benvingut, esfera, a la pàgina. Aquest relat tant condensadament curt està molt ben escrit, dóna a entendre força sensacions i sentiments, però precisament he trobat a faltar alguna cosa més, una mica més llarg no li hauria anat malament...
l´Autor
21 Relats
15 Comentaris
21714 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Nat de nituna nit de fina pluja i de dresseres inquietes.
Viu que no viu en una campana de vidre.
Mor que no mor en una cel·la grisa.
Pero estima els ocells
i travessa els seus somnis
amb bell recel de la poesia estrenada.
Morira un dia de Març
agolpant-se-li la sang ja trenada amb fel,
i vindran tots els blaus del mar
a escriure-li sobre la pell
el mes dolç poema blanc
de freda escuma.
Últims relats de l'autor
- Des del mar al gris
- A Moewe, en silenci..... 04
- A Moewe, en silenci ..... 03
- A Moewe, en silenci..... 02
- A Moewe, en silenci...... 01
- Figures que flueixen per la ment
- Cristina
- Deixa'm arrodolinar-me al teu envolt
- Primavera estrenada
- Des dels teus plecs mes esencials
- De color purissim.
- Migjorn
- Son Sant Joan
- Apareixes avui
- Tarda lentissima