Apareixes avui

Apareixes en la llunyania. Molt més enllà de l'horitzo previsible. Descrius lentes procesions que maquillen l'aire de tendresa, quan la pell de l'aire esta desesperadament coberta de muds buits. Et vas filtrar, sense voler, a l'intim reducte dels meus jos, i per alló dormigueres la serena calma de tot el que és pretesament just, perque es certament atemporal. Si et tingues mes a la vora, algunes vegades, que no en altres mes faltat de poesia, encara que no de substancia.... pero en aquestes en les que et necessito tant, potser obriria les meves melangies a la teva espera, o sols les meves eufòries a les teves tristeses, per esdevenir intens, quan tant, al menys a mi, em manques. He sigut justament injust, deixant mil sobres sense obrir i mils de cartes sense respondre.

Avui em dol l'anima, potser per aixó, avui et llegeixo, amb la passio desesperada, molt mes passio, i molt mes desesperada, del que podria ser d'habitual a frequent. Cristina, avui em mirava amb cara de petó matinal i endormiscada em dibuixava linees transparents futurs descrits amb el mestratge d'una nena de sis anys, prenyats dels transparents i dels obvis.

Malgrat aixó , no deixo de sentir aquest dolor al pit, aquest buit... el desengany de confirmar-se que toda la vida, l'has dedicat a una gran mentida, i el que semblava inmobil, vibra con una rigida cadència, i que mai no vas ser ningú, i que probablement mai no seras, mes enlla de quan et neguen.

Dèlia, despertar amb tu, ha estat el plaer de la infidelitat, el cansanci dolç d' una nit apassionada i el perturbador ressó de la meva mà en el teu sexe...