A Moewe, en silenci..... 02

Res es morirà, encara que sota aquestes hombres mai mes no s'hi pogues tornar a veure el sol. Sempre sortirà del seu letarg quan de bo pugui tenir la vida de profund i de reversible:

Escoltar les teves pàsses vacil·lants per la cambra dels meus somnis, esclatar en viatges imposibles cercant un bri del teu perfum, o bordar-li a la musica com un llop ferit, per amansir el meu jaç amb esperes, amb delectacions, o amb paraules mai no abans pronunciades.

Vius i vius en mi, en els meus espais en blanc, en el meu passadis estéril, en quan que puguis retenir dels meus records i jo dels teus records, desgastats records que semblen onades i que a la fi son nomes dunes del meu desert espantadis.

No fa fred, pero tremolo en nom meu i en nom teu.

Per tots dos: bombolles transparents i un riu inmens.