Cercador
A Moewe, en silenci..... 02
Un relat de: EsferaRes es morirà, encara que sota aquestes hombres mai mes no s'hi pogues tornar a veure el sol. Sempre sortirà del seu letarg quan de bo pugui tenir la vida de profund i de reversible:
Escoltar les teves pàsses vacil·lants per la cambra dels meus somnis, esclatar en viatges imposibles cercant un bri del teu perfum, o bordar-li a la musica com un llop ferit, per amansir el meu jaç amb esperes, amb delectacions, o amb paraules mai no abans pronunciades.
Vius i vius en mi, en els meus espais en blanc, en el meu passadis estéril, en quan que puguis retenir dels meus records i jo dels teus records, desgastats records que semblen onades i que a la fi son nomes dunes del meu desert espantadis.
No fa fred, pero tremolo en nom meu i en nom teu.
Per tots dos: bombolles transparents i un riu inmens.
l´Autor
21 Relats
15 Comentaris
21859 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Nat de nituna nit de fina pluja i de dresseres inquietes.
Viu que no viu en una campana de vidre.
Mor que no mor en una cel·la grisa.
Pero estima els ocells
i travessa els seus somnis
amb bell recel de la poesia estrenada.
Morira un dia de Març
agolpant-se-li la sang ja trenada amb fel,
i vindran tots els blaus del mar
a escriure-li sobre la pell
el mes dolç poema blanc
de freda escuma.
Últims relats de l'autor
- Des del mar al gris
- A Moewe, en silenci..... 04
- A Moewe, en silenci ..... 03
- A Moewe, en silenci..... 02
- A Moewe, en silenci...... 01
- Figures que flueixen per la ment
- Cristina
- Deixa'm arrodolinar-me al teu envolt
- Primavera estrenada
- Des dels teus plecs mes esencials
- De color purissim.
- Migjorn
- Son Sant Joan
- Apareixes avui
- Tarda lentissima