A Moewe, en silenci ..... 03

Si vingues la nit a segar l'anima i treure'm a bocins, de la preso de les meves pells. Si vingues la lluna a estavellar-se contra els meus moviments estupids i jo acumulés el calor suficient com per reviure els meus cristalls de gel.

Si darrera teu, establis un pont de silencis que tingues per motiu unir infinitessimals porcions de no-res entre la teva pell i la meva pell,.... Encara i així, literàriament. Així seria cremat per el meu infern i tindria por de quan de tu fos tan imperceptible com el teu adeu-siau, una matinada, al moll de ponent a Palma, fa ja molts anys....

Sento por a tenir-te por. Sento que la teva presencia ha crescut en el meu interior i ara ja forma part, una petita part, potser, de cada una de les meves cel·lules. Pressoners un de l'altre, malgrat el ball d'allo que es medible, el que es astut o el que es imposible.