A Moewe, en silenci...... 01

Algunes vegades arribo tard a la teva trucada.... en aquell moment deixo que els meus sentits s'esgarrifin, acurrucat espero impotent, a que de sobte tot canviï, i que tu, altra vegada, estiguis alli. Alli on es moren els bytes, estavellant-se contra un cel de fòsfor al que taladren miriades d'electrons afamats.

Pero tant sovint com es posible, el teu crit no apareix, muda i en silenci, acompanyes la meva nit amb desesperats gemecs i taciturns sospirs. Algunes vegades, fins i tot, veig fer-se de dia esperant amb les mans trencades i la mirada absent....

Son tants els camins recorreguts... ! Es tan escassa la meva memoria.... que potser els temps de les esperes es fan vells molt mes ràpid que jo mateix.