Nit de gala

Nit de gala

Agafats de la mà,
ens difuminem en l'horitzó...
eteri, vanitós, difús...
que es complau de ser únic
i perceptiblement anímic.

Mentre la nit mor a l'esquena,
hi ha estels reviscolats
sobre les ànimes plebees
d'aquest indret, que es perllonga
sobre un mar de coloraines.

Passejant per la badia,
mirem el cel ben distesos,
i, fixem la mirada
en un cel opac,
tacat de purpurina.

El poble, el cel i el mar
vénen a raure al paradís
on son heterogènies imitacions
d'incandescència i vitalitat,
mers artistes noctàmbuls.

Cruixeix la sorra al nostre pas
i mentre la brisa ens acompanya,
la nit és indistinta, paradigma
d'una vetllada sense igual,
vestida de gala i demanant sortir al ball.

__________________________________
llampec