Myrna, la 'resultona'?

Un relat de: Tanganika
Una dona anomenada Myrna en honor a una estrella de cinema de l'època del blanc i negre va decidir, un dia com qualsevol altre -o sigui, un dimarts- adossar-se reflectors als pits, a veure si així l'hi miraven més. I ho va fer sense vergonya, calia tenir un aspecte vistós i d'aquella manera, potser, el seu marit, un venedor de panacees (amb poca gràcia convencent) veuria una veritable panacea que li aportaria llum per encolomar-li una 'cosa' a ella i els productes (tirant a caducats) a clients pel moment fantasmes.
La Myrna, a còpia d'anys de convivència, havia elaborat una classificació de badalls de la seva parella. Un seguici de cares irrisòries i decebedores.
Sí, el seu home, en Restitut, era badallaire de mena. Una pena. Ella amb un picardies genial gairebé ni tapant un cos cent i ell fent aquella cara d'amagar la son i l'avorriment. Allò va acabar cabrejant-la. I mira que era de bona pasta, aquella dona educada a les monges carmelitanes que sabia cosir, escriure a màquina i celebrar el mes de Maria cada maig.
Tenien sis fills en comú, producte de cafès sols molt carregats per tal que en Restitut fes la feina. Aleshores anava prou bé: describia amb el penis una òrbita elíptica i es situava per trobar el Sol. Al cap de nou mesos es notava que havia fet el que tocava i el sogre li regalava un xalet (gent de pasta gansa) i en Restitut s'amagava un badall d'agraïment. El xalet esdevenia un bolet oblidat en una organització estereotipada, posat a nom del fill acabat de néixer i fins que fos major d'edat i se'n fés càrrec. Així estava pactat.
Qui duia un sou a la llar era la Myrna. Donava classes de tocar el triangle. No hi podia anar ningú amb bermudes, òbviament, no volia problemes amb paràmetres desconeguts. Els dits de la dona, llargs i suaus, agafant el palet metàl·lic i picant un equilàter eren un exemple a seguir. Els alumnes eren tots capellans de la contrada, que s'ho deien, es presentaven a les lliçons empolainats (el 'barón dandy' empalagós i marejaire) i li regalaven ampolles de malvasia amb l'esperança que en begués i es deixés anar.
No. La Myrna era casta. I burra. Amb un cos fenomenal i pensint-se d'aquella manera, amb un orgasme cada dos mesos. Fruïa més donant menjar al gos que compartint llit amb en Restitut, per posar un exemple planer.
Un capellà, en Nemesi, li va proposar de fer d'icona postissa el tercer dijous de cada mes a la capelleta. I ell la netejaria. L'hòstia que rebé de la dona va ser santa, catòlica i apostòlica.

Fins la pensada dels reflectors.
En Restitut es va enfadar. L'encegaven.
La Myrna, i va ser en qüestió de segons -segons que equivalien a anys de defraudament, va tenir clar, claríssim que ja s'ho faria, aquell ésser aigualit. I va marxar a vendre ella les panacees.
No cal dir que se'n va sortir. De seguida va guanyar calerons a dojo. Va col·locar el fillam en una bona escola interns on no es permetés badallar (ho va especificar molt i molt).
I va comprar-se una nau espacial especial per a ella. Va enlairar-se més enllà de l'atmosfera enllà enllà fins un planeta que intuís que era habitat.
Els reflectors li van procurar parròquia extraestelar.
Va acabar ajuntada amb un extraterrestre lletgíssim -un fetus papayo, vaja-, però equipat amb una dotzena de...


A vegades els terraquis senten uns crits i unes rialles que, depenent de la intensitat, fan que alguns meteorits desviïn la trajectòria i impactin contra el planeta blau, i el cràter de resultes no és cap broma. Efectes de tot plegat.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Tanganika

Tanganika

210 Relats

214 Comentaris

118121 Lectures

Valoració de l'autor: 9.45

Biografia:
Al terrat de la meva infantesa amb el llibre de la meva mig maduresa: 'Al terrat a l'hora calenta i altres relats' (Nova Casa Editorial, abril 2015).