Motiu de reflexió

La reina va dir que ja en tenia prou, de súbdits, que volia l'imperi per ella mateixa però que governaria des del seu palau tota sola. El rei hi va estar d'acord. D'aquesta manera, els súbdits foren expulsats del palau on habitaven, i encara que hi habitaven amb uns drets mediocres i amb unes obligacions que els feien emmalaltir de cansament, ara es trobaven al carrer, en la completa misèria.
El poble va ser sotmès pels reis a tortures si no obeïen les noves lleis imposades, que eren un treball de catorze hores per cap i un deu per cent de guanys per a si mateixos de les collites, treballs d'artesania, ramaderia i demés. L'única cosa que estava a disposició de la reialesa com a símbol de poder era el gran exèrcit, que executava les tortures i la vigilància.
El poble no es va poder sublevar, doncs l'exèrcit era molt poderós.
Així, en gran quantitat i progressivament fins a xifres extraordinàries, la gent del poble anà morint per l'impotència i la manca de forces per executar els treballs, i sobretot, de gana i de fred.
Mentrestant, la reialesa i l'exèrcit s'anaven enriquint sense tenir en compte que vivien del poble, que els seria impossible subsistir si aquesta situació seguia endavant. No n'eren gens conscients, pel seu afany de poder.

Així doncs, arribà un dia que els plebeus que exercien alguna feina eren tan pocs que els guanys de l'imperi van escassejar de manera alarmant.
L'exèrcit es quedà sense queviures i protecció, doncs el rei i la reina no donaven a l'abast.
Finalment, eren els militars els qui morien de gana i de fred, entre d'altres malalties.
El rei i la reina es van trobar perduts, al seu antic magnífic palau, que només havia sigut residència per a les ordres de la submissió del poble, i després, de l'exèrcit.
El rei i la reina no sentien amor entre ells dos, i no es van abraçar el dia que va sucumbir l'imperi, per a formar part d'un altre imperi amb les mateixes ambicions malignes i que representaria la següent catàstrofe.


Això és una al.legoria del que està passant amb els països del món, sotmesos, uns més que d'altres però per la mateixa llei i el mateix ordre, al gran capital que no es preocupa pels drets de cap humà que no sigui un representant del poder, i, és clar, aquí també hi ha una gran quantitat d'excepcions.
Un futur pàl.lid, gris i mort és el que ens espera, a la llarga, doncs el poder sempre oculta les seves accions i vol fer creure a la gent que la pau en què vivim és certa, i que hi ha aspiracions de futur.

( Senzill motiu de reflexió ).