Animal

Un relat de: martaplanet
La foscor tremolava al seu voltant. El fred es convertia en gel i li congelava les potes i el morro, arrancant-li a estrebades les poques gotes de vida que li quedaven. El dolor el punxava una i altra vegada mentre la sang, roja roent, se li escolava per entre el pèl mullat i deforme. La saliva se li escapava per entre els llavis que era incapaç de tancar. La seva respiració es tornava pesada i lenta. La mort estava a pocs passos, només a uns centímetres que cada vegada s’escurçaven més. A poc a poc la foscor l’engolia i la vida s’acabava mentre els seus ulls, vidriosos i cecs, perdien tota la lluentor que hagués pogut tenir mai.
I, de sobte, la llum va il•luminar tot el que existia. La vida va caure a raig com una cascada d’aigua tèbia i va ofegar-lo, enfonsant-lo en la llum més pura que ningú hagi vist mai abans. Se li va tallar la respiració i la sang va deixar de fugir-li del cos. I llavors l’escalfor va desfer el gel i li va donar la força per aixecar-se. Va trontollar i va tornar a caure tres vegades abans de ser capaç d’aguantar l’equilibri, aixecar el cap i observar amb deteniment el futur que s’estenia davant seu.
I només va sentir la lleugera olor de pa recent fet i el formatge tendre que tenia davant el nas. Amb les seves dents petites i llargues va donar-hi una bona mossegada i es va empassar l’aliment amb una fam insaciable. I, mentre rossegava el formatge, es va sentir observat. I aquella mà que li havia donat la mort i li havia retornat la vida,va tornar a atrapar-lo.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de martaplanet

martaplanet

129 Relats

93 Comentaris

100856 Lectures

Valoració de l'autor: 9.36

Biografia:
Sempre he pensat que les biografies només són per aquelles persones que han fet alguna cosa important en la seva vida, alguna cosa que hagi tingut tant de ressó que ha arribat a milers d'altres vides. Aixì que tampoc he pensat mai com seria la meva biografia. Simplement dir que encara estic lluitant per trobar-me a mi mateixa i trobar a la meva veu que sembla que, de moment, és l'escriptura.