Cercador
Animal
Un relat de: martaplanetLa foscor tremolava al seu voltant. El fred es convertia en gel i li congelava les potes i el morro, arrancant-li a estrebades les poques gotes de vida que li quedaven. El dolor el punxava una i altra vegada mentre la sang, roja roent, se li escolava per entre el pèl mullat i deforme. La saliva se li escapava per entre els llavis que era incapaç de tancar. La seva respiració es tornava pesada i lenta. La mort estava a pocs passos, només a uns centímetres que cada vegada s’escurçaven més. A poc a poc la foscor l’engolia i la vida s’acabava mentre els seus ulls, vidriosos i cecs, perdien tota la lluentor que hagués pogut tenir mai.
I, de sobte, la llum va il•luminar tot el que existia. La vida va caure a raig com una cascada d’aigua tèbia i va ofegar-lo, enfonsant-lo en la llum més pura que ningú hagi vist mai abans. Se li va tallar la respiració i la sang va deixar de fugir-li del cos. I llavors l’escalfor va desfer el gel i li va donar la força per aixecar-se. Va trontollar i va tornar a caure tres vegades abans de ser capaç d’aguantar l’equilibri, aixecar el cap i observar amb deteniment el futur que s’estenia davant seu.
I només va sentir la lleugera olor de pa recent fet i el formatge tendre que tenia davant el nas. Amb les seves dents petites i llargues va donar-hi una bona mossegada i es va empassar l’aliment amb una fam insaciable. I, mentre rossegava el formatge, es va sentir observat. I aquella mà que li havia donat la mort i li havia retornat la vida,va tornar a atrapar-lo.
I, de sobte, la llum va il•luminar tot el que existia. La vida va caure a raig com una cascada d’aigua tèbia i va ofegar-lo, enfonsant-lo en la llum més pura que ningú hagi vist mai abans. Se li va tallar la respiració i la sang va deixar de fugir-li del cos. I llavors l’escalfor va desfer el gel i li va donar la força per aixecar-se. Va trontollar i va tornar a caure tres vegades abans de ser capaç d’aguantar l’equilibri, aixecar el cap i observar amb deteniment el futur que s’estenia davant seu.
I només va sentir la lleugera olor de pa recent fet i el formatge tendre que tenia davant el nas. Amb les seves dents petites i llargues va donar-hi una bona mossegada i es va empassar l’aliment amb una fam insaciable. I, mentre rossegava el formatge, es va sentir observat. I aquella mà que li havia donat la mort i li havia retornat la vida,va tornar a atrapar-lo.
l´Autor
129 Relats
93 Comentaris
100856 Lectures
Valoració de l'autor: 9.36