Calla!

Calla!
Unes paraules terribles, i tan certes.
Calla!
Un rostre que apareixia incessantment en els meus somnis.
Calla!
Uns ulls brillants, sincers, i tan terriblement dolorosos.
Calla!
Un amor que esquinça l’ànima, i el cor, i el cos.
Calla!
I la teva veu, altra vegada, repetint, repetint, repetint.
Calla! Calla! Calla!
I tu que marxes, i tu que em deixes, i tu que m’abandones.
Tu... que dius que ja no m’estimes.
I calles, i callo, i entre nosaltres el silenci, per sempre.