Cercador
Junts per sempre
Un relat de: martaplanetEstic asseguda observant un seient buit, recordant un somriure que ara ja no hi era, esperant una essència que havia deixat d’existir. Tinc les puntes dels dits glaçades, amb la lleugera sensació d’una gangrena pudent, negra, i temible. Les mans em tremolen lleugerament, petits espasmes que intenten ressuscitar d’alguna manera el que ja no podia sobreviure.
Les seves paraules, els seus desitjos, els anhels més amagats. Uns ulls de color verd maragda, de color mostassa, de color gris apagat. Uns ulls que eren un arc iris, un caleidoscopi, on mil emocions aflorien a cada instant, on els colors s’entortolligaven i es convertien en la més bella de totes les coses existents i per existir.
Tot s’havia desdibuixat en un final inesperat. Una visió d’ell caient, del seu rostre congelat per sempre amb la mateixa boca deformada i aquells preciosos ulls oberts de bat a bat. L’aigua recorrent el seu cos sense vida, la gent cridant, el so d’una ambulància que mai arribaria. La pluja, freda, calant els ossos, cremant la pell, arrencant l’alè.
Fatigada, entristida, i morta. Amb tremolors que ja no servien per res, el desig d’una gangrena que esquinçaria la carn, la pell i l’os, i un final, un autèntic final on jo i ell estaríem junts per sempre.
Les seves paraules, els seus desitjos, els anhels més amagats. Uns ulls de color verd maragda, de color mostassa, de color gris apagat. Uns ulls que eren un arc iris, un caleidoscopi, on mil emocions aflorien a cada instant, on els colors s’entortolligaven i es convertien en la més bella de totes les coses existents i per existir.
Tot s’havia desdibuixat en un final inesperat. Una visió d’ell caient, del seu rostre congelat per sempre amb la mateixa boca deformada i aquells preciosos ulls oberts de bat a bat. L’aigua recorrent el seu cos sense vida, la gent cridant, el so d’una ambulància que mai arribaria. La pluja, freda, calant els ossos, cremant la pell, arrencant l’alè.
Fatigada, entristida, i morta. Amb tremolors que ja no servien per res, el desig d’una gangrena que esquinçaria la carn, la pell i l’os, i un final, un autèntic final on jo i ell estaríem junts per sempre.
Comentaris
-
Uf! [Ofensiu]essènciadetaronja_ | 22-05-2015
Punyent, com quan et llegia abans. Veig que no has canviat l'essència, però t'he de dir que has millorat, nena!
Molt viu, molt trist, molt bo.
No sé si sabràs qui soc... :) Molts petons!
l´Autor
129 Relats
93 Comentaris
100862 Lectures
Valoració de l'autor: 9.36