Junts per sempre

Un relat de: martaplanet
Estic asseguda observant un seient buit, recordant un somriure que ara ja no hi era, esperant una essència que havia deixat d’existir. Tinc les puntes dels dits glaçades, amb la lleugera sensació d’una gangrena pudent, negra, i temible. Les mans em tremolen lleugerament, petits espasmes que intenten ressuscitar d’alguna manera el que ja no podia sobreviure.
Les seves paraules, els seus desitjos, els anhels més amagats. Uns ulls de color verd maragda, de color mostassa, de color gris apagat. Uns ulls que eren un arc iris, un caleidoscopi, on mil emocions aflorien a cada instant, on els colors s’entortolligaven i es convertien en la més bella de totes les coses existents i per existir.
Tot s’havia desdibuixat en un final inesperat. Una visió d’ell caient, del seu rostre congelat per sempre amb la mateixa boca deformada i aquells preciosos ulls oberts de bat a bat. L’aigua recorrent el seu cos sense vida, la gent cridant, el so d’una ambulància que mai arribaria. La pluja, freda, calant els ossos, cremant la pell, arrencant l’alè.
Fatigada, entristida, i morta. Amb tremolors que ja no servien per res, el desig d’una gangrena que esquinçaria la carn, la pell i l’os, i un final, un autèntic final on jo i ell estaríem junts per sempre.

Comentaris

  • essènciadetaronja_ | 22-05-2015

    Punyent, com quan et llegia abans. Veig que no has canviat l'essència, però t'he de dir que has millorat, nena!
    Molt viu, molt trist, molt bo.

    No sé si sabràs qui soc... :) Molts petons!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de martaplanet

martaplanet

129 Relats

93 Comentaris

96034 Lectures

Valoració de l'autor: 9.36

Biografia:
Sempre he pensat que les biografies només són per aquelles persones que han fet alguna cosa important en la seva vida, alguna cosa que hagi tingut tant de ressó que ha arribat a milers d'altres vides. Aixì que tampoc he pensat mai com seria la meva biografia. Simplement dir que encara estic lluitant per trobar-me a mi mateixa i trobar a la meva veu que sembla que, de moment, és l'escriptura.