Cercador
Mirall, mirallet...qui és la més sexy del regne?
Un relat de: Tanganika- Compartir:
La gran emperadriu Guida I posseïa un mirall màgic i pel simple fet de ser-ho ja ni calia preguntar-se d'on l'havia tret. Si algú gosava li feia tallar el cap (o el que fos).
La Gran Guida ja estava granateda. Anava per la setantena i el seu cos, farcit cada dia de delicatessen de la cuina imperial, s'havia tornat un globus de festa major. Ella no ho acceptaria mai. El mirall la mostrava una dona estimulant i bella, una deessa descomunal.
-Mirall, mirallet...qui és la més sexy del regne?
El mirall començava a estar fart que cada dia i mil vegades li repetís la cançoneta enfadosa i que ell invariablement hagués de respondre:
-Tu, gran emperadriu Guida I, i ningú més que tu!
No se li passava pel cap dir noms de donzelles sensuals i atractives que sempre n'hi havia. No. Els cervells dels miralls màgics tenen aquesta protectora facultat.
I la gran Guida, veient-se tan estupenda, es posava un tanga de purpurina daurada i s'estirava a la Cambra del Llit i feia passar cavallers, nobles, soldats, pagesia... i que la satisfessin. I ells hi estaven obligats.
L'emperadriu demanava de tot en aquell espai de luxúria i encara cap l'havia cansada.
La gran Guida havia separat en el seu regne homes i dones i així ella podia triar i remenar entre els mascles. Havia fet construir un colossal mur separatori.
Però el mirall no hi estava d'acord. Estava fart d'ella i de tot el que ella emmirallava en ell: cada postura i cada amant subjugat per força.
El mirall va decidir sacrificar-se, cosa gens fàcil deixar de ser pels altres.
Va esclatar en milers de bocins quan l'emperadriu, el dia que feia setanta anys, se li va plantar al davant i li va exigir:
-Mirall, mirallet...oi que sóc la més sexy del regne? Oiiiii????
Els ulls de la gran Guida només mostraven lluentor de bogeria. La roba que duia, provocativa i feta a mida per sastres molt destres que estimaven llurs vides,
delatava aquell tarannà animal. El somriure àvid de protagonisme etern tenia esberles als llavis i les comissures fils de mala bava.
CRASH!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Els fragments es van autoconfegir expressament punxeguts i van atravessar la dona. La van matar. Les rajoles de marbre fred s'escalfava amb sang que feia camins com nerviacions de fulles.
El palau on havia viscut la gran Guida es va enderrocar. Tothom ho va voler així.
Però a vegades algú quan passeja per aquella zona de matolls secs amb urpes artrítiques potser observa quelcom que brilla a terra: són minitrossets del mirall que perduren i que riuen alliberats, sota el cel que els neteja amb sol i pluja. I esdevenen poesia.
La Gran Guida ja estava granateda. Anava per la setantena i el seu cos, farcit cada dia de delicatessen de la cuina imperial, s'havia tornat un globus de festa major. Ella no ho acceptaria mai. El mirall la mostrava una dona estimulant i bella, una deessa descomunal.
-Mirall, mirallet...qui és la més sexy del regne?
El mirall començava a estar fart que cada dia i mil vegades li repetís la cançoneta enfadosa i que ell invariablement hagués de respondre:
-Tu, gran emperadriu Guida I, i ningú més que tu!
No se li passava pel cap dir noms de donzelles sensuals i atractives que sempre n'hi havia. No. Els cervells dels miralls màgics tenen aquesta protectora facultat.
I la gran Guida, veient-se tan estupenda, es posava un tanga de purpurina daurada i s'estirava a la Cambra del Llit i feia passar cavallers, nobles, soldats, pagesia... i que la satisfessin. I ells hi estaven obligats.
L'emperadriu demanava de tot en aquell espai de luxúria i encara cap l'havia cansada.
La gran Guida havia separat en el seu regne homes i dones i així ella podia triar i remenar entre els mascles. Havia fet construir un colossal mur separatori.
Però el mirall no hi estava d'acord. Estava fart d'ella i de tot el que ella emmirallava en ell: cada postura i cada amant subjugat per força.
El mirall va decidir sacrificar-se, cosa gens fàcil deixar de ser pels altres.
Va esclatar en milers de bocins quan l'emperadriu, el dia que feia setanta anys, se li va plantar al davant i li va exigir:
-Mirall, mirallet...oi que sóc la més sexy del regne? Oiiiii????
Els ulls de la gran Guida només mostraven lluentor de bogeria. La roba que duia, provocativa i feta a mida per sastres molt destres que estimaven llurs vides,
delatava aquell tarannà animal. El somriure àvid de protagonisme etern tenia esberles als llavis i les comissures fils de mala bava.
CRASH!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Els fragments es van autoconfegir expressament punxeguts i van atravessar la dona. La van matar. Les rajoles de marbre fred s'escalfava amb sang que feia camins com nerviacions de fulles.
El palau on havia viscut la gran Guida es va enderrocar. Tothom ho va voler així.
Però a vegades algú quan passeja per aquella zona de matolls secs amb urpes artrítiques potser observa quelcom que brilla a terra: són minitrossets del mirall que perduren i que riuen alliberats, sota el cel que els neteja amb sol i pluja. I esdevenen poesia.
l´Autor
216 Relats
219 Comentaris
133153 Lectures
Valoració de l'autor: 9.46