Miniatures

En Fructuós sempre tenia fogots i li calia un foradet per alliberar-se'n. Ben normal, alhora que fructífer que ell era per a aquests afers. Li havia vingut així, val a dir-ho.

L'únic que no trobava la seva talla. Li va costar Déu i ajut.
Un cop aconseguida la fita, no s'acabava de sentir bé.
I li havien ensenyat que quan això passa, vés al psicòleg. Gasta-te'ls.

El va fer estirar en una chaise longue, aquell home de barba sandokànica i esguard indolent. Llibreteta de coberta de pell i llapis de mina fina en mà i canta que t'escolto.

En Fructuós li va explicar al senyor Solana-i-Obaga (curiós cognom suma de polaritats que de ben segur s'havia adossat per causar un efecte més ostentós) com finalment podia desfogar-se a gust i supergust tot i haver-li costat tant descobrir l'element adequat per fer la introducció perfecta i ajustada. Va estossegar tot enrogit i ho va deixar anar: les mongetes seques corcades mostraven la concavitat que se li adeia i que el deixava extasiat i relaxat...alhora que tenia atemorit el veïnat pels gemecs superlatius que proferia. La mida exacta i un tacte sublim. I, no obstant la valuosa troballa, el cervell conscienciós li deia i repetia que no actuava bé i que era un pervertit porc carnal i més mots per l'estil (hi ha calaixos mentals que piquen fort).

Solana-i-Obaga, amb un rostre inexpressiu ben assajat, es va treure les ulleres i les va netejar amb la corbata, sense adonar-se'n. Quan feia això és que no sabia què dir.

I en Fructuós es va veure facturat al psiquiatra. Va haver de repetir l'explicació al senyor Obaga-i-Solana (hi ha cognoms específics per a determinats oficis i que són susctibles de la propietat commutativa?, va preguntar-se en Tuós).


El psiquatra va receptar-li pastilles de recuperació dels valors racionals en una dosi augmentativa. La visita, 150 euros, medicació apart.

En Tuós-Fructuós o Fructuós-Tuós, a còpia de prendre el receptat, va esdevenir una mena d'eunuc de la feina a casa-de casa a la feina. Havia perdut tot estímul vital bàsic masculí. Era una ànima en pena quasi transparent i en ser-ho del tot es va morir de sobte (efectes de les pindoletes fortes fortetes que anaven fent de les seves sevetes).

Sí, un cas exagerat i poc comú, van comentar entre ells psicòleg i psiquiatra, psiquatra i psicòleg, i van decidir fer-ne un llibre amb el títol 'Miniatura'.

I que va esdevenir un best seller-seller best (ditxosa propietat!).




El que no se sap és que tant un com l'altre tenen un rebost ple de sacs de mongetes. I les volen corcades!