Metge sense fronteres

El metge es trobava entre els llençols del llit de la sala de guàrdia, contemplant com es despullava la infermera auxiliar. No era la primera vegada que enganyava a la seva dona. Segons ell, l'adulteri era com qualsevol religió i ell ja s'ocupava de practicar-la com a fervent seguidor. L'excitava el moment en que ella ‘se'n portava les mans a l'esquena per alliberar-se dels sostenidors. Hi havia en aquell gest un excés retòric per al qual el cos no estava degudament articulat. La infermera, per la seva part, asseguda arran del llit, es girà fins ensenyar el seu perfil al metge abans d'inclinar-se a sobre d'ell buscant-li la boca.

En el despatx veí es van sentir passes, i tot seguit va començar a sonar música de cant gregorià. El metge es va preguntar si era el despatx de l'únic capellà que hi havia a l'hospital. De fet, ell sabia que el centre prestava aquest servei per qui ho volia però en cinc anys no s'havia preocupat mai d'aquest afer i no recordava on tenia el despatx. Tampoc no li ho havia preguntat cap dels seus pacients. Però el seu pensament va anar més enllà: es preguntà si el capellà havia posat la música per no escoltar els seus gemecs, tan puntuals per norma com la missa dels diumenges a migdia durant la seva infància.

- L'adulteri és un sacerdoci- va dir.

La infermera va respondre amb un murmuri sense significat, i va continuar buscant les zones sensibles del seu cap i company en aquella nit.

Ell es decidí a posar en marxa la mecànica, ja que la química no donava fruits i semblava fora de servei, i aconseguí una erecció que no va fer el pes a cap dels dos. La infermera, desenganyada, es va refugiar en el lavabo, i el metge, amb la mirada perduda en les línies irregulars del sostre, es preguntà què dimonis hi feia ell en aquella habitació, a les quatre de la tarda escoltant, juntament amb una companya de feina, música que semblava venir d'una altra dimensió. No era que es sentís culpable, sinó que era incapaç d'entendre perquè feia les coses.

Encara que portava anys practicant l'adulteri com una experiència religiosa i amb el mateix compliment que en els rituals religiosos, no havia trobat fins el moment amb cap resposta fonamental per a la seva vida. Aquella sala privada, que tenia com a cap del departament de traumatologia des de feia dos anys i amb possibilitats d'aconseguir un càrrec administratiu important dins l'hospital en poc temps, de cop li va semblar fora de temps i de lloc; fora de la realitat, sense significat. Podia estar en la sala privada, la sala de guàrdia. Estava en un hospital públic concret de Barcelona però podia estar a qualsevol altre només pel càrrec del qual disposava. I podia romandre a Barcelona o a qualsevol centre hospitalari d'una o altra ciutat. De fet, tot això no li era nou: ja ho havia realitzat quan es presentaven congressos i ponències on hi participava de ple o hi anava com a convidat. I no buscava un hotel o un apartament per l'adulteri. Buscava les sales buides de cada planta on tancar-se amb l'ajuda de la companya adúltera. Amb tantes habitacions similars, fins i tot jugava a no saber en quin hospital es trobava per fer més emocionant l'encontre esperat amb la companya del moment i, al final, havia de buscar el bitllet d'avió en l'americana per assegurar-se d'on es trobava.

El cant gregorià el feia connectar amb zones inaccessibles d'ell mateix, tot i que no sabia com dialogar amb elles. Era com sentir una veu interior molt personal però no poder-hi contestar, ni per bé ni per malament. Al mateix temps, el posava una mica trist, com si tingués la capacitat de descobrir en ell alguna carència existencial.

La infermera va sortir del lavabo i es va asseure en el bord del llit, d'esquenes a ell, amb gest de pena. El metge adúlter va contemplar enlluernat com es posava els sostenidors i s'excità breument. Ella va percebre quelcom d'aquesta excitació i girà el rostre.

- T'estimo molt -va dir el metge contemplant amb alguna mica d'avarícia els seus pits atrapats ja en la blonda dels sostenidors- però això no m'ajuda a entendre el perquè de tot plegat. Suposo que degut a la meva formació, ara ja fa uns anys estava convençut de que l'observació atenta de les natges de les meves amants acabaria per donar-me el secret dels moviments de la volta celeste i així seria capaç de concebre l'univers. M'he ficat al llit amb moltes dones, no per maldat, sinó per aquestes ganes de recerca, però l'univers, amb el pas dels anys, em continua resultant inconcebible per a la meva intel·ligència. Crec que ja no tinc vocació d'adúlter com al principi. Una vegada vaig llegir la història d'un sacerdot que deixà de creure en Déu i continuà exercint, com si no fos necessària una cosa per a l'altra. Però quan es perd la fe en l'adulteri és impossible continuar practicant-lo. Perdona'm.

El metge començà a plorar i la infermera va fer un gest de desconfiança després de tot el que acabava de sentir i estava veient.

Van marxar de l'habitació per separat, i ell, al sortir de l'hospital va comprar un disc de cant gregorià en uns grans magatzems. Aquella nit va posar el CD per escoltar-lo mentre feia l'amor amb la seva dona, i tot i que no va tenir cap revelació definitiva, li va semblar que entre els pits s'entenia millor que entre els de l'amant la successió de les nits i els dies, l'arribada de la vellesa i de la mort. Quan es recordava de la sala privada o la sala de guàrdia, li va semblar un lloc llunyà: un asteroide flotant en mig del buit universal. Aquella no podia ser la seva pàtria, pensà agafant-se a la cintura d'ella, en la posició de dormir.