Cercador
Metafuncionaris. [temps real de lectura: 2 minuts]
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
En el relat "Cites prèvies en passat simple i perifràstic" (31-07-2021) ja presentava un malson basat en l’absurditat de la lògica funcionarial. Val a dir que els vells tòpics de la burocràcia, "és l’altra finestreta", "torni demà" o "per triplicat", són història, però encara queda un nucli irredempt on aquestes pràctiques, empitjorades en estendre’s al ciberespai, són vigents: em refereixo a Muface (Mutualitat General de Funcionaris Civils de l’Estat), i us ho diu un funcionari jubilat.
Si els funcionaris públics són servidors dels ciutadans, els de Muface, com a servidors dels funcionaris, haurien de ser servidors dels servidors dels ciutadans. És per aixó que jo els qualifico de metafuncionaris. Si Garcia Lorca es referia als guàrdies civils, modèlics en l’aplicació de la llei de fugues, com a "ànimes de xarol" i una pel·lícula de ciència-ficció on els robots d’un parc temàtic es rebel·len es titulava "Ànimes de metall", als metafuncionaris de Muface els podríem anomenar "ànimes de paper".
Si hagués d’enumerar totes les petites cabronades que els he hagut d’aguantar, no acabaria mai; és per això que em limitaré a tocar dos grans temes. Del primer només vull deixar constància dels mesos i mesos que em va dur, intercanviant infructuosament emails amb ells, demanar que em vacunessin contra la COVID-19, per a, finalment, aconseguir que m’ho fes la Sanitat Pública Valenciana. El segon és una font de fricció ininterrompuda, que es manifesta periòdicament: tres productes farmacèutics —només diré que un és cardiològic, l’altre urològic i l’últim psiquiàtric— en què no n’hi ha prou amb la recepta del metge sinó que Muface els ha d’aplicar un Visat Sanitari, per a cadascun dels quals cada any els he de lliurar un certificat mèdic i cada tres mesos els he d’enviar les receptes i un sobre amb l’adreça de retorn. I, si en algun d’aquests tràmits comets un error, com m’acava de passar, has ben begut oli.
Si l’Infern existeix, no hi ha dubte que estarà gestionat per metafuncionaris amb la ferma determinació de fer la guitza a tothom. I la condemna, un neguit constant entre finestreta i finestreta... per a tota l’eternitat.
Aquest relat ha estat presentat, fora de concurs, al Repte Clàssic DCCXLIV i consta de 350 paraules —entre elles "fuga", "determinació" i "neguit"— segons el comptador de Microsoft Word.
Si els funcionaris públics són servidors dels ciutadans, els de Muface, com a servidors dels funcionaris, haurien de ser servidors dels servidors dels ciutadans. És per aixó que jo els qualifico de metafuncionaris. Si Garcia Lorca es referia als guàrdies civils, modèlics en l’aplicació de la llei de fugues, com a "ànimes de xarol" i una pel·lícula de ciència-ficció on els robots d’un parc temàtic es rebel·len es titulava "Ànimes de metall", als metafuncionaris de Muface els podríem anomenar "ànimes de paper".
Si hagués d’enumerar totes les petites cabronades que els he hagut d’aguantar, no acabaria mai; és per això que em limitaré a tocar dos grans temes. Del primer només vull deixar constància dels mesos i mesos que em va dur, intercanviant infructuosament emails amb ells, demanar que em vacunessin contra la COVID-19, per a, finalment, aconseguir que m’ho fes la Sanitat Pública Valenciana. El segon és una font de fricció ininterrompuda, que es manifesta periòdicament: tres productes farmacèutics —només diré que un és cardiològic, l’altre urològic i l’últim psiquiàtric— en què no n’hi ha prou amb la recepta del metge sinó que Muface els ha d’aplicar un Visat Sanitari, per a cadascun dels quals cada any els he de lliurar un certificat mèdic i cada tres mesos els he d’enviar les receptes i un sobre amb l’adreça de retorn. I, si en algun d’aquests tràmits comets un error, com m’acava de passar, has ben begut oli.
Si l’Infern existeix, no hi ha dubte que estarà gestionat per metafuncionaris amb la ferma determinació de fer la guitza a tothom. I la condemna, un neguit constant entre finestreta i finestreta... per a tota l’eternitat.
Aquest relat ha estat presentat, fora de concurs, al Repte Clàssic DCCXLIV i consta de 350 paraules —entre elles "fuga", "determinació" i "neguit"— segons el comptador de Microsoft Word.
Comentaris
-
Errata:[Ofensiu]Joan Colom | 20-03-2023
En l'últim paràgraf, en negreta i cursiva, hi sobra l'especificació "fora de concurs". Inconveniències d'aprofitar textos similars, copiant-los i adaptant-los sense tenir cura suficient.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- De nou, al món laboral. [temps real de lectura: 2 minuts]
- Vint nanorelats sobre MALA SANG. [temps real de lectura: 3 minuts]
- LA SORT i LA FORTUNA.
- Vint nanorelats sobre NOTES MUSICALS. [temps real de lectura: 3 minuts]
- Metafuncionaris. [temps real de lectura: 2 minuts]
- Vint nanorelats sobre PIANO. [temps real de lectura: 3 minuts]
- Gairebé com a "Melancolia" (Lars von Trier, 2011). [temps real de lectura: 2 minuts]
- Començament. [temps real de lectura: 2 minuts]
- El pres 314. [temps real de lectura: 2 minuts]
- Addenda al relat precedent. [temps real de lectura: 2 minuts]
- Vint nanorelats sobre RITME! [temps real de lectura: 3 minuts]
- NanoRepte i RepteClàssic: una proposta de regularització. [Temps real de lectura: 4 minuts]
- Sol com un mussol, en Pol.
- Vint nanorelats sobre LORDA/LOURDES [temps real de lectura: 3 minuts]
- Montjuïc: un cementiri amb vistes. [temps real de lectura: 2 minuts]