Cercador
Metafuncionaris. [temps real de lectura: 2 minuts]
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
En el relat "Cites prèvies en passat simple i perifràstic" (31-07-2021) ja presentava un malson basat en l’absurditat de la lògica funcionarial. Val a dir que els vells tòpics de la burocràcia, "és l’altra finestreta", "torni demà" o "per triplicat", són història, però encara queda un nucli irredempt on aquestes pràctiques, empitjorades en estendre’s al ciberespai, són vigents: em refereixo a Muface (Mutualitat General de Funcionaris Civils de l’Estat), i us ho diu un funcionari jubilat.
Si els funcionaris públics són servidors dels ciutadans, els de Muface, com a servidors dels funcionaris, haurien de ser servidors dels servidors dels ciutadans. És per aixó que jo els qualifico de metafuncionaris. Si Garcia Lorca es referia als guàrdies civils, modèlics en l’aplicació de la llei de fugues, com a "ànimes de xarol" i una pel·lícula de ciència-ficció on els robots d’un parc temàtic es rebel·len es titulava "Ànimes de metall", als metafuncionaris de Muface els podríem anomenar "ànimes de paper".
Si hagués d’enumerar totes les petites cabronades que els he hagut d’aguantar, no acabaria mai; és per això que em limitaré a tocar dos grans temes. Del primer només vull deixar constància dels mesos i mesos que em va dur, intercanviant infructuosament emails amb ells, demanar que em vacunessin contra la COVID-19, per a, finalment, aconseguir que m’ho fes la Sanitat Pública Valenciana. El segon és una font de fricció ininterrompuda, que es manifesta periòdicament: tres productes farmacèutics —només diré que un és cardiològic, l’altre urològic i l’últim psiquiàtric— en què no n’hi ha prou amb la recepta del metge sinó que Muface els ha d’aplicar un Visat Sanitari, per a cadascun dels quals cada any els he de lliurar un certificat mèdic i cada tres mesos els he d’enviar les receptes i un sobre amb l’adreça de retorn. I, si en algun d’aquests tràmits comets un error, com m’acava de passar, has ben begut oli.
Si l’Infern existeix, no hi ha dubte que estarà gestionat per metafuncionaris amb la ferma determinació de fer la guitza a tothom. I la condemna, un neguit constant entre finestreta i finestreta... per a tota l’eternitat.
Aquest relat ha estat presentat, fora de concurs, al Repte Clàssic DCCXLIV i consta de 350 paraules —entre elles "fuga", "determinació" i "neguit"— segons el comptador de Microsoft Word.
Si els funcionaris públics són servidors dels ciutadans, els de Muface, com a servidors dels funcionaris, haurien de ser servidors dels servidors dels ciutadans. És per aixó que jo els qualifico de metafuncionaris. Si Garcia Lorca es referia als guàrdies civils, modèlics en l’aplicació de la llei de fugues, com a "ànimes de xarol" i una pel·lícula de ciència-ficció on els robots d’un parc temàtic es rebel·len es titulava "Ànimes de metall", als metafuncionaris de Muface els podríem anomenar "ànimes de paper".
Si hagués d’enumerar totes les petites cabronades que els he hagut d’aguantar, no acabaria mai; és per això que em limitaré a tocar dos grans temes. Del primer només vull deixar constància dels mesos i mesos que em va dur, intercanviant infructuosament emails amb ells, demanar que em vacunessin contra la COVID-19, per a, finalment, aconseguir que m’ho fes la Sanitat Pública Valenciana. El segon és una font de fricció ininterrompuda, que es manifesta periòdicament: tres productes farmacèutics —només diré que un és cardiològic, l’altre urològic i l’últim psiquiàtric— en què no n’hi ha prou amb la recepta del metge sinó que Muface els ha d’aplicar un Visat Sanitari, per a cadascun dels quals cada any els he de lliurar un certificat mèdic i cada tres mesos els he d’enviar les receptes i un sobre amb l’adreça de retorn. I, si en algun d’aquests tràmits comets un error, com m’acava de passar, has ben begut oli.
Si l’Infern existeix, no hi ha dubte que estarà gestionat per metafuncionaris amb la ferma determinació de fer la guitza a tothom. I la condemna, un neguit constant entre finestreta i finestreta... per a tota l’eternitat.
Aquest relat ha estat presentat, fora de concurs, al Repte Clàssic DCCXLIV i consta de 350 paraules —entre elles "fuga", "determinació" i "neguit"— segons el comptador de Microsoft Word.
Comentaris
-
Errata:[Ofensiu]Joan Colom | 20-03-2023
En l'últim paràgraf, en negreta i cursiva, hi sobra l'especificació "fora de concurs". Inconveniències d'aprofitar textos similars, copiant-los i adaptant-los sense tenir cura suficient.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Vint nanoocurrències sobre UN ELECTRODOMÈSTIC AMB VIDA PRÒPIA. [text no creat amb IA]
- Penúltim relat de Joan Colom. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre UNA DE DETECTIUS. [text no creat amb IA]
- Elogi del microrelat. [text no creat amb IA]
- Un, dos, tres. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre L'HIVERN / LA MITJA TARONJA. [text no creat amb IA]
- Polisèmia de "bon any". [text no creat amb IA]
- Memento mori. [text no creat amb IA]
- Tres impacients. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre ADEU, 2025, I/O HOLA, 2026! [text no creat amb IA]
- Excentricitats. [text no creat amb IA]
- La zona de confort. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre NEOLOGISMES. [text no creat amb IA]
- Experiència completa de la mort (ECM). [text no creat amb IA]
- Relat per commemorar les 250000 lectures. [text no creat amb IA]