Més val sentència de metge

Més val sentència de metge que de jutge. Això diuen, però en tinc els meus dubtes. La que el doctor m'ha donat, amb tot, no té dret a apel·lació: càncer de pàncreas. Mala sort.

A això es redueix tot, una simple qüestió de sort, i sembla que jo he apostat per la combinació justa. Bingo! Cosa de mesos i hauré transcendit a la categoria de moixama després d'haver comportat un discret patiment. Benvingudes siguin les cures pal·liatives i l'eutanàsia passiva. Hossanna.

Així que he sabut la bona nova, me n'he anat al cementiri. Ja que hi acabaré fent estada llarga, m'ha semblat de bona criança fer-hi l'última visita de peu dret.

El nínxol que m'espera no m'ha suscitat cap emoció complexa. No és sinó un dipòsit reblert d'ossos barrejats en íntima companyia. L'última vegada que el vaig veure obert presentava indicis d'un overbooking lamentable, signe inequívoc de la relació distant que jo i els meus hem tingut sempre amb l'única previsió de futur ineluctable. Guardo de l'últim enterrament un record entranyable: un cabasset de cranis grisosos que somreien esperant ser retornats a la fosca i el silenci.

Del Poble Nou m'he enfilat al Bilbao. Li tinc una certa flaca al filet de toro que hi serveixen i m'ha semblat ocasió propícia per regalar-me'n un. L'amabilitat del cambrer m'ha semblat tallada pel patró de molts anys d'ofici, i el detall de deixar-me l'ampolla d'aiguardent perquè me'n servís a discreció l'he trobada, tot i que tòpic, força convenient.

Embolicat en un núvol flonjo de boirines d'alta graduació he tentinejat fins a casa i m'he assegut a l'ordinador.

Ara, quan acabi aquest testament, ho tancaré tot bé i deixaré oberta l'aixeta del gas. Sóc, amb tota evidència, de la vella escola. Si hi ha sort i els déus es compadeixen dels meus dilectes veïns i no ens fan volar a tots a miques, em trobaran d'aquí uns dies guiats per l'estranyesa de l'absència i potser per la ferum.

Sigui com sigui, la vida m'ha estat bona i no tinc res a retreure'm.

O potser sí, però ara, la veritat, no em ve gens de gust reflexionar-hi.