Cercador
Més que fotos
Un relat de: Carme_- Compartir:
Els casos més senzills eren desitjos materials. Com el jove de família humil que desitjava tenir un Ferrari lluent i després de la foto va trobar un cotxe vermell a la porta i les claus a la butxaca. O aquell desig d'algú altre de guanyar a la loteria aconseguit amb un bitllet premiat en el següent sorteig.
Però això no era tot. Quan la Teresa va fer-se un retrat amb la seva filla a l'estudi de Gremière, va pensar: "Tant de bo el Josep no ens hagués deixat fa uns anys en aquell accident" i, tot d'una, entre elles dues hi havia el Josep. De fet, era com si no hagués faltat ni un dia. Tots tres havien viscut una realitat paral·lela a l'existent fins a l'instant de la fotografia, tenien records de cada un dels dies i el fatídic accident havia resultat en ben poca cosa, només un os trencat.
La família dels Rosich volien regalar una foto als avis, i es retrataven amb els seus tres nens. Però quan somreien a la càmera, tant el pare com la mare tenien l'anhel d'una altra foto, una foto amb 6 persones, incloent-hi la petita Neus que amb pocs mesos va patir una meningitis sense superar-la. I així va ser el regal als avis, amb 6 cares somrients, on la malaltia passada sols era un record llunyà.
Més curiós va ser el cas d'un matrimoni malavingut, que es feien una foto per allò de les aparences. La dona, la Raquel, només pensava que el seu home hauria d'haver fugit amb una de les seves amants. I el David va desitjar que la Vicky fos allí en aquell moment fent-se la foto. La imatge de les dues dones, la Raquel i la Vicky de bracet, va quedar magnífica. Com el nou futur que van començar juntes.
Comentaris
-
Enhorabona!!![Ofensiu]AssociacioRelataires | 16-06-2019
Benvolgut / benvolguda relataire:
Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del IX Concurs ARC de Microrelats "Arts" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.
És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, al més aviat possible, ens fessis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.
Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ ARTS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.
Cordialment,
Comissió Concursos
***********************************
TEXT AUTORITZACIÓ
En/na .........................................................................................................
amb DNI. número ......................................................................................
i nick/pseudònim relataire ............................................................................................
AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................
seleccionat del mes de ..............................................................................,
del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “ARTS” que s’editarà a finals de 2019.
on vull constar amb el nom d'autor/a ............................................................... (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer al recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat en el concurs).
Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.
Data ....................................... -
Tout est possible...[Ofensiu]leonardo | 08-06-2019 | Valoració: 10
amb Monsieur Gremière, magnífica història i amb un final molt conseguit!!
Ja tinc ganes de trobar l'estudi d'aquest prodigiós fotògraf!!!
Felicitats pel relat
Vicent -
Futurista.[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 29-05-2019
Aquest relat deixe-m'ho com a ciència-ficció...Però en realitat no ho és! Jo, combrego molt amb la idea de realitats paral·leles a la nostra. De fet penso que el que estem vivint aquí la terra és un somni. L'existència verídica és en un altre dimensió vibracional. Costa d'entendre, però té la seva lògica. El teu relat recull de forma divertida una ciència que ens ve d'un futur llunya en el temps, gràcies . Nil
-
COL.LAGE[Ofensiu]berguedana | 24-05-2019
El teu text és un col.lage de fotos, que formen part de la vida de persones. Per això sempre m'han agradat tant les fotos i m'agrada el teu text perquè les insereixes a la vida de la gent i del fotògraf, del qual ningú es podia despendre en les grans festes familiars i que ara és una figura en vies d'extinció, només actiu per l'art, per gent famosa o esdeveniments populars. S'està perdent la figura del fotògraf familiar.
-
Contacte... i gràcies[Ofensiu]Carme_ | 22-05-2019
Doncs ja m'agradaria també conèixer a aquest Gremière, ja. Però ningú en diu res. Clar, com que quan se'ls fa realitat el desig ho fa "de forma retroactiva", els retratats no s'adonen de cap canvi, ja que tota la realitat s'ha vist alterada des del moment que es produeix el canvi demanat (com el cas que algú no hagi mort).
En cas contrari, tothom el buscaria!
Qui sap on pot estar el Gremière... potser ja ens ha fet alguna foto ;-)
Gràcies pel teu comentari, Notincgas!
Carme. -
Passa'm el contacte d'en Gremière, plis. [Ofensiu]notincgas | 21-05-2019
Malgrat que no soc gaire fotogènic, en aquest Gremière si que li deixaria que em fes una foto.
Bon dispar, Carme. Sort!!
l´Autor
64 Relats
215 Comentaris
39090 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80
Biografia:
M.Carme MaríTwitter: @carme_tuit / @PetitesHstories
Blog Petites Històries: http://petiteshistories.wordpress.com
Canal YouTube: https://www.youtube.com/channel/UCEgOFs-D51izvxeP29Ccq0g