Més mortes, inventem!

Un relat de: llacuna

Aquell noi fa empentes a les noies quan vol que es fixin en ell. Li he dit que no ho ha de fer. Les empentes sempre són una molèstia, no entenc com els nois no s'adonen, però que és pot fer per a cridar l'atenció? Escriure un mal poema? Gravar una cançó al contestador? Enviar un pom de flors? És més fàcil no dir hola, rebatre un argument i aplastar-lo, és més fàcil demostrar força. La força enamora, el poder enamora, l'orgull enamora. A mi no?

També m'hi puc posar de genolls...

No, no cal, el primer pas és conèixer-se i saber que estem disposades a entendre i a estimar i que a detestar, així doncs qui ho faci tindrà el nostre odi o el nostre amor. Bé, tenir, tenir, no tindrà res, nosaltres emetrem una cosa o altre quan el veiem. M'agraden que escriguin bé...l'estimo...parla quan no toca...l'odio

Sí, sí, sí, però què cal fer per a tenir? Tenir algú embadalit, als nostres peus, sempre disposat al telèfon? Quin és el secret de l'eterna atenció?

Algú pot mirar-se una foto eternament?
Algú pot sentir una cançó eternament?

És impossible, hem de canviar el xip, posseir és inviable. Disposem d'una petita estona agradable, això sí pot ser, la resta emmalalteix a qui ho vol i a qui ho dóna.

Comentaris

  • Fer empentes a les noies[Ofensiu]
    Epicuri | 16-04-2010

    Deu ser un instint...bàsic, probablement sigui un impuls més de nois envers noies que a l'inrevés, però entraríem en tòpics de masculinitat i feminitat que acaben produint més errors i perjudicis que la simple però gens fàcil observació de la realitat.

    M'ha fet gràcia per guardo un impuls òbviament no manifestat de fer-li la trabanqueta i tirar per terra a les dones que trobo atractives.

    Quan m'aturo a pensar me'n adono que no és amb cap intenció de fer mal, més aviat tot al contrari. Però clar ... la civilització, la educació i totes aquestes "mandangues". Estic segur que a alguna bona mossa, li encantaria que ho fes... i ves a saber, potser una ploraria i voldria consol, altre es retornaria...molt mes fort; amb alguna rodolaríem i ens barallaríem...o no tant, pot ser eternament!

    Ja ho dius bé eternament? posseir?....tots els impuls són moviment: bàsicament acceptació i/o rebuig. Lluita o fugida i l'error de vegades és el millor aprenentatge.


    M'ha tocat molt el tema de la empenta, ja veus. Li trobo quelcom de tel.lúric.

    El títol se'm escapa. Pot ser, si vols saber-ho hi ha alguna construcció ( un parell de frases que no els acabo de veure el sentit) però el relat, el seu tot, el més difícil, entenc. La idea i com es desenvolupa la trobo molt encertada, particular i original.