Més enllà del capvespre

Un relat de: Perennant
Els llums perfilats del meu carrer
no cremen ja amb aquella energia.
Els pocs veïns a casa seva són
i no se’ls escapa tampoc
la claror de l’escalfor que cada nit els abriga.
El sol fa bona estona s’ha adormit
lluny de la vall embromada i freda.
El Roc de Rumbau li ha dit adéu
mentre esguarda amb La Creu
silencis de fum i buidors
de solitud manifesta.
A poc a poc el poble s’adorm,
despistat algun tranuitador el vetlla.
Les llars es van ensopint
entre converses fútils i de poc enginy,
amb rumors televisius
i lladrucs i mèus de vella cadència.
El Segre segueix el seu curs
no cessa per sostenir la seva fressa.
Ablaneix de cor el meu esperit
i jo et confesso tot el meu neguit
esperant la pau que em reporti el son
des de la finestra.

Comentaris

  • Revestir...[Ofensiu]
    Perennant | 11-01-2017

    ... de sentiment i de pensaments nostàlgics d'un altre temps... Sentiments i pensaments alentits en la vida rural que es tornen gairebé atemporals. Si no fos per petits detalls que no se m'escapen entre la fusió de les fumeroles, la broma i el fred trencadís que segella un altre jorn d'hivern...

  • De la finestra estant[Ofensiu]
    Nil | 08-01-2017 | Valoració: 10


    Llegeixo el teu poema acompanyat d'una musica relaxant de caire romàntic i la veritat és que ambdues creacions artístiques alhora formen una sintonia que em colpeix el cor i de retruc l'ànima. El jorn, el teu jorn, decau i clou els teus ulls en el dolç son de la matinada. Molt bonica aquesta poètica estampa...

  • M'ha ...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 05-01-2017 | Valoració: 10

    ... impressionat, aquesta expressió lingüística i com està escrit cada detall. No t'havia llegit mai, merci per l'energia que m'ha transmès el poema.


    Sergi : )

  • Gràcies...[Ofensiu]
    Perennant | 04-01-2017

    ... per haver-hi deixat la vostra empremta.

    No deixen de ser només uns instants que sovint retrobo des de la finestra de la meva habitació. Són moments de reflexió que flueixen fixant la mirada a un punt inconcret del carrer... Un fanal que deixa d'il·luminar, un veí que torna a casa tal vegada cansat de la feina, una xemeneia que exhala cada cop menys fum... Qualsevol cosa em serveix per abstreure'm i desfer aquells neguits, aquelles inquietuds del dia a dia, que desitges veure'ls des d'una altra perspectiva... Serenor i pau interior abans del descans preludi d'un nou dia...

  • Quina pau[Ofensiu]
    Montseblanc | 03-01-2017 | Valoració: 10

    A mesura que he anat avançant en la lectura del teu poema, m’he anat relaxant, la respiració se m’ha alentit i he sentit la pau del moment que descrius.
    M’ha passat alguna vegada ser al carrer d’un poble en l’hora aquesta en que tot sembla perdre força, adormir-se, com si tot plegat fos una maquinària que rutlla amb el sol i que entra en “stand by” quan es fa fosc. I caminant pel carrer he escoltat els sons que tan bé descrius, les televisions, les converses banals, algun gos; la vida com somorta. Aquest moments, tant em fan sentir sola com en pau.
    Les teves paraules m’han transportat al lloc que descrius, ho he sentit i ho he vist tot. Llàstima del neguit que dius...

  • Calma[Ofensiu]
    Somiadora sense somnis | 03-01-2017 | Valoració: 10

    Molt bonic, transmet la serenor i tranquil·litat que perdura als records.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Perennant

Perennant

19 Relats

18 Comentaris

15708 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Si et sóc distant
quan t'evoco petits esclats de la meva llum
a la penombra del meu pols,
és només per aquella essència que pervé
del convingut albir compassat,
escairat per la teva entelèquia.

Busco sotjar aquell traç de color
amb petites nueses de mi.
Si em ressegueixes
no trobaràs ni un instant temorós,
cap gest desmesurat,
ni tan sols lliurats clams trobats a enyor...

Sóc,
-m'aïllo-,
en el meu xerric immutant de silencis,
impertèrrit,
i avanço en el depassar delerós
de la contínua afluència
que em vincla amb tu.

perennant@gmail.com