Amb tu

Un relat de: Perennant
I seguírem avançant pels inexplorats carrers
d’aquell matí de tendra placidesa hivernal.
Els primers ressols es desvetllaven pels darrers
xerrics ensordidors dels vells finestrals.

Buscàvem trobar l’escalf i la necessària serenor
i defugíem enèrgicament la vacuïtat de la soledat.
Somiàvem ampliar junts aquells instants al Lledó
i sorprendre’ns del seu encant i de tota la ciutat.

Sense cap rumb ni fita continuàvem endavant.
Façanes estridents, costeruts corriols a gambades,
tortuosos passatges d’altres èpoques passades
i els urbans corredors de comerços plens de Nadal.

I encadenàrem amb naturalitat aquells somriures iniciats
i passats immortalitzats de present emoció a la sobretaula.
I obviàvem en línia els whatsapps esgarriats, i amb el cafè,
altre cop, se’ns empaitaven amb timidesa les mirades...

Comentaris

  • Que tingueu un Bon Any![Ofensiu]
    Perennant | 07-01-2021

    Recordar, reflexionar i agrair... A vegades és millor verbalitzar-ho en forma d'un poema senzill, però amb tot el sentiment.

    I gràcies per deixar la vostra empremta.

  • Cap Baobab | 05-01-2021

    La complicitat.
    La bellesa i el salvavides del present.
    L'amor compartit i la joventut independentment de les edats.
    Bo, molt xulo.

    Enhorabona i salut!!

  • PRECIÓS [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 31-12-2020 | Valoració: 10


    Tal com dius que és biogràfica, m'ha impressionat i encantat com la descrius perquè llueixen les teves paraules amb molt naturalitat. Cal passar bé la sobretaula.
    Versos intensos, que m'ha fet reflexionar.
    Saluts i Feliç ANY NOU...

    PERLA DE VELLUT

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Perennant

Perennant

18 Relats

18 Comentaris

14895 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Si et sóc distant
quan t'evoco petits esclats de la meva llum
a la penombra del meu pols,
és només per aquella essència que pervé
del convingut albir compassat,
escairat per la teva entelèquia.

Busco sotjar aquell traç de color
amb petites nueses de mi.
Si em ressegueixes
no trobaràs ni un instant temorós,
cap gest desmesurat,
ni tan sols lliurats clams trobats a enyor...

Sóc,
-m'aïllo-,
en el meu xerric immutant de silencis,
impertèrrit,
i avanço en el depassar delerós
de la contínua afluència
que em vincla amb tu.

perennant@gmail.com