Amb tu

I seguírem avançant pels inexplorats carrers
d’aquell matí de tendra placidesa hivernal.
Els primers ressols es desvetllaven pels darrers
xerrics ensordidors dels vells finestrals.

Buscàvem trobar l’escalf i la necessària serenor
i defugíem enèrgicament la vacuïtat de la soledat.
Somiàvem ampliar junts aquells instants al Lledó
i sorprendre’ns del seu encant i de tota la ciutat.

Sense cap rumb ni fita continuàvem endavant.
Façanes estridents, costeruts corriols a gambades,
tortuosos passatges d’altres èpoques passades
i els urbans corredors de comerços plens de Nadal.

I encadenàrem amb naturalitat aquells somriures iniciats
i passats immortalitzats de present emoció a la sobretaula.
I obviàvem en línia els whatsapps esgarriats, i amb el cafè,
altre cop, se’ns empaitaven amb timidesa les mirades...