Per Nadal

El Nadal, com un període molt sentit quan som infants... Si hi ha un període de l'any que ens transporta a la nostra infància... Recordo quan tenia pocs anys i era Nadal... Recordo que érem set a casa... Potser era l'escalfor de tots els que m'envoltaven la que donava sentit al Nadal...

Gràcies pel teu comentari. Que passis una bona nit de Reis.

M'agrada molt aquest poema encara que sigui trist i nostàlgic. Els elements dels que et vals per crear l'escena són molt al·legòrics: les busques del rellotge (aturada del temps present), La lectura (com a distracció per a defugir de la realitat en la que et trobes en aqueix moment). Les flames ( com a metàfora visionaria del que representes tu en un temps passat, present i futur, però que és viu i reviu tot a l'hora en un “ara” atemporal. El pessebre en al·lusió a tots els que ja no hi són i les llumetes de l'arbre ( d'argent i or) com reminiscència d'una època daurada o de color de rosa de la teva vida passada . I al final la Solitud! Que anhela la companyonia d'algú altre..
Llegint aquest poema em venen ganes d'assistir-te, la veritat. Mon avi deia que una llar de foc encesa fa molta companyia: “De sobte el silenci aplaca el somort i sem caliu” com dius tu, i un fum de pensaments eixits del fons de l'ànima et remou la consciencia hi afegiria jo.
A vegades també passo per aquesta situació que descrius magistralment, però em consolo pensant que aquesta mateixa solitud és la que em reporta sensacions que m'ajuden a ésser millor persona i sobretot coneixem millor per dintre.Consol o autoengany? Bon Nadal tinguis!