Per un nou Sant Jordi

Un relat de: Perennant
Deturat al peu de la Rambla
-esclatat de senyera fins al pit-,
me’n ve un aire descarat que m’ha glatit.

Veig ablamades les roses,
a les parades, envejoses.
Quina en farà el més gran delit?

Torbades emmudiren
quan indefenses foren collides.
Quina atenyerà el teu estimat esperit afeblir?

Per cinc rals avui muden
i totes les cases perfumen.
Ja no tindran prou llum per abastir.

No envelleixen però es panseixen
i no s’adonen ni coneixen
que la millor flor no és en cap jardí.

Reflexions que per tu es nodreixen
quan és el cor qui raona per mi.
Pensaments que en faig sospirs.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Perennant

Perennant

19 Relats

18 Comentaris

15716 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Si et sóc distant
quan t'evoco petits esclats de la meva llum
a la penombra del meu pols,
és només per aquella essència que pervé
del convingut albir compassat,
escairat per la teva entelèquia.

Busco sotjar aquell traç de color
amb petites nueses de mi.
Si em ressegueixes
no trobaràs ni un instant temorós,
cap gest desmesurat,
ni tan sols lliurats clams trobats a enyor...

Sóc,
-m'aïllo-,
en el meu xerric immutant de silencis,
impertèrrit,
i avanço en el depassar delerós
de la contínua afluència
que em vincla amb tu.

perennant@gmail.com