Ens seguim estimant!

Un relat de: Perennant
Acarona la vall quan carenegem la serra
i mira aquests ulls que t’estan professant.
Arran dels cimals no hi ha dreceres
i no caldrà ni dir-nos: ens seguim estimant!

Els bancals de boires de calmosa presència
i les llargues cingleres d’altivesa imponent
conjuguen la perspicàcia implacable i furtiva
com la del fotògraf que s’apropia del nostre moment.

I mira aquests ulls i sopluja els silencis
a l’abast de l’abraçada que et preserva del perill.
L’empara del sol d’hivernal calidesa
i la brisa que agita els brots de romaní

ens reporten l’aroma que ens encisa alhora
a l’amor que aflora en aquest cel de delit.
I ambdós, sense demora, abrandarem la flama
de la primera estimada a la complaença del desig.

Acarona la vall quan carenegem la serra
i mira aquests ulls que t’estan professant.
Arran dels cimals no hi ha dreceres
i no caldrà ni dir-nos: ens seguim estimant!

Comentaris

  • Totalment...[Ofensiu]
    Perennant | 03-01-2017

    ... d'acord!

    Sentiment compartit, doncs!

    Gràcies per deixar-hi la teva empremta.

  • Amor a la terra[Ofensiu]
    Illadestany | 13-09-2016 | Valoració: 10

    Del poema en sorgeix la fresca flaire de l'amor a la nostra bellíssima terra.
    És com una pintura, com una fidel fotografia, com un record de les muntanyes , de les caminades d'estiu, de les evocacions de tardor, de les remembrances d'hivern. Molt bell. Bona tardor
    Illadestany

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Perennant

Perennant

19 Relats

18 Comentaris

15716 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Si et sóc distant
quan t'evoco petits esclats de la meva llum
a la penombra del meu pols,
és només per aquella essència que pervé
del convingut albir compassat,
escairat per la teva entelèquia.

Busco sotjar aquell traç de color
amb petites nueses de mi.
Si em ressegueixes
no trobaràs ni un instant temorós,
cap gest desmesurat,
ni tan sols lliurats clams trobats a enyor...

Sóc,
-m'aïllo-,
en el meu xerric immutant de silencis,
impertèrrit,
i avanço en el depassar delerós
de la contínua afluència
que em vincla amb tu.

perennant@gmail.com