Cercador
Nocturn passeig hivernal
Un relat de: PerennantAclaparem el brum de la nit que s'obre freda
amb les nostres passes de xalesta tabola.
Rius amb l'atziaga cadència del meu deambular
quan simulo velles danses ballades sense traça.
Ens amenitza la fina remor del decurs de l’abrinat rierol
quan creuem el pont sota la paupèrrima claror del fanal
i ens abriga l’escalf d’una abraçada profusament sentida.
Ens distreu comptar els llums de múltiples colors
mentre la lluna juga a amagar-se de les nostres retines.
Anem de bracet, ens repliquen les serpentines llambordes
que repiquen en un espetec assidu al pas dels escassos vehicles.
La fredor es fa més intensa i besa calmosa els carrers.
Engrescats i amb salts jocunds enfilem el camí de casa.
Voldríem eterna l’activitat de l’Atlàntida als nostres ulls
i el seu daurat i altiu perfil irrompent, trencant l’albada.
amb les nostres passes de xalesta tabola.
Rius amb l'atziaga cadència del meu deambular
quan simulo velles danses ballades sense traça.
Ens amenitza la fina remor del decurs de l’abrinat rierol
quan creuem el pont sota la paupèrrima claror del fanal
i ens abriga l’escalf d’una abraçada profusament sentida.
Ens distreu comptar els llums de múltiples colors
mentre la lluna juga a amagar-se de les nostres retines.
Anem de bracet, ens repliquen les serpentines llambordes
que repiquen en un espetec assidu al pas dels escassos vehicles.
La fredor es fa més intensa i besa calmosa els carrers.
Engrescats i amb salts jocunds enfilem el camí de casa.
Voldríem eterna l’activitat de l’Atlàntida als nostres ulls
i el seu daurat i altiu perfil irrompent, trencant l’albada.
l´Autor
![Foto de perfil de Perennant Foto de perfil de Perennant](/imatges_autors/1039531.jpg?rnd=1085486652)
19 Relats
17 Comentaris
32079 Lectures
Valoració de l'autor: 9.67
Biografia:
Si et sóc distantquan t'evoco petits esclats de la meva llum
a la penombra del meu pols,
és només per aquella essència que pervé
del convingut albir compassat,
escairat per la teva entelèquia.
Busco sotjar aquell traç de color
amb petites nueses de mi.
Si em ressegueixes
no trobaràs ni un instant temorós,
cap gest desmesurat,
ni tan sols lliurats clams trobats a enyor...
Sóc,
-m'aïllo-,
en el meu xerric immutant de silencis,
impertèrrit,
i avanço en el depassar delerós
de la contínua afluència
que em vincla amb tu.
perennant@gmail.com