Periple

Un relat de: Perennant
Davant, ingent,
se’ns obre el mar.
Rere, ja a bord,
s’empetiteix el port
amb deix d’encant
d’estranya finesa.
Deixem el records
de velams esqueixats
d’antigues guerres
enfilant nusos enllà.

Traçarem audaços
bells horitzons
sense haver de fugir
de l’onatge tàcit
de núvols incerts.
S’ancorarà de cor
el valent prometatge
dels nostres dies.
Confortarem el rebuig
d’un temps d’ofec,
de fals guiatge.

Potser ens parlaran
la boira i la nit
però es fondrà
de grat amb els anys
el nostre pas mancomunat
com els murmuris persistents
dels ramuts niells
quan en atent silenci
les aigües els besen.

Comentaris

  • No pot ser...[Ofensiu]
    Montseblanc | 23-01-2017 | Valoració: 8

    ...que siguis "el nou més llegit" i no tinguis cap comentari ;)... Així que aquí tens el meu. L'adjectiu que em ve al cap és "èpic", casi puc sentir el vent a la cara, l'olor de les onades picant la fusta del vaixell, la confiança en un nou futur... Un poema que es mou, que navega, que ens porta a bord en busca del destí...
    Enhorabona!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Perennant

Perennant

19 Relats

18 Comentaris

15716 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Si et sóc distant
quan t'evoco petits esclats de la meva llum
a la penombra del meu pols,
és només per aquella essència que pervé
del convingut albir compassat,
escairat per la teva entelèquia.

Busco sotjar aquell traç de color
amb petites nueses de mi.
Si em ressegueixes
no trobaràs ni un instant temorós,
cap gest desmesurat,
ni tan sols lliurats clams trobats a enyor...

Sóc,
-m'aïllo-,
en el meu xerric immutant de silencis,
impertèrrit,
i avanço en el depassar delerós
de la contínua afluència
que em vincla amb tu.

perennant@gmail.com