Tardor

Un relat de: Perennant
Els camps que de goig han fruit per tu
senten la gratitud de la pluja serena.
Les ombres que van procurar donar-te frescor
ploren pacientment d’esgroguissada bellesa.
S’engalanen les teves amesurades passes
amb flonges carícies de fragàncies diverses.

Encara recordes aquella llarga tarda d’estiu
quan el sol s’adormia amb paciència infinita.
Branda aquella espurna on nasqué l’amor
i la sopluja aquella remor delerosa de vida.
Es sincera gasiu el cel gris de plom
i el vent i el fred sobtat sotmeten la teva energia.

Mor conscient una petita part de tu
i defuges tristors que no paguen cap pena.
Ara ja no escalfa aquell raig d’inconsciència.
Sents que plou per haver sentit el repic a la finestra.
Dins teu, en estat latent, una incipient llavor
que maldarà per llampurnejar a la primavera.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Perennant

Perennant

19 Relats

18 Comentaris

15710 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Si et sóc distant
quan t'evoco petits esclats de la meva llum
a la penombra del meu pols,
és només per aquella essència que pervé
del convingut albir compassat,
escairat per la teva entelèquia.

Busco sotjar aquell traç de color
amb petites nueses de mi.
Si em ressegueixes
no trobaràs ni un instant temorós,
cap gest desmesurat,
ni tan sols lliurats clams trobats a enyor...

Sóc,
-m'aïllo-,
en el meu xerric immutant de silencis,
impertèrrit,
i avanço en el depassar delerós
de la contínua afluència
que em vincla amb tu.

perennant@gmail.com