Ments robòtiques i destructores

Tot és una fira de contes,
tots babaus,
sense ànima,
amb un cos polit per l'arrogància.

Es desfà el camí,
no mirem endavant,
no mirem enrere,
una colla d'idiotes.

M'agradaria remarcar
que repel.lent que n'arriba a ser
l'ésser humà innocent,
per no citar el cruel.

Per això,
aquestes nits,
aquests dies,
més buits
que els morts,
més sords
que una pedra...
nosaltres...

Creiem que ens hem fet així,
i no ens hem fet,
no ens han fet,
som pura matèria mutant constantment,
en un declivi,
sense cap mena de serenor,
cap a l'autèntica destrucció,
allò que fa tant de mal,
allò que ignorem.

Les paraules són fantasmes...
mentides brutes i seques
esteses a aquest sol d'agost
que ens crema la ment,
una ment buida,
una ment robòtica,
com un plànol de construcció...
per destruïr.