Mentre els somriures no esdevinguin retòrics

Mentre els somriures no esdevinguin retòrics
solcaran mars aquelles doctes naus,
voleiaran pel cel núvols en descomposició,
aterraran eloqüents versos amb pompositat.

Mentre els somriures no esdevinguin retòrics
els gossos agraïran la companyia del penedit,
els gats lleparan la mà del condemnat,
i les vaques seguiran pasturant pels prats.

Mentre els somriures no esdevinguin retòrics
algú altre em dirà com lliurar-me a la cloenda,
algú altre em satisfarà la curiositat que tinc,
algú altre em lliurarà al demiürg, que em capturarà.

Mentre els somriures no esdevinguin retòrics
no hi ha perquè patir, tot romandrà com al principi,
no hi ha perquè emmalaltir sense sentir-se sà,
no hi ha perquè odiar sense sentir-se estimat.

Mentre els somriures no esdevinguin retòrics
la farsa dels mitjans continuarà caòtica,
la farsa de la monarquia caurà semiòtica,
la farsa de les fronteres acolorides transcendirà tot estat.

Mentre els somriures no esdevinguin retòrics
caldrà atipar-se de bones voluntats en interactuar,
caldrà respondre, agudament, a la plausibilitat,
caldrà entroncar tot argument per satisfer la vanitat.

Mentre els somriures no esdevinguin retòrics
ens esmerçarem en permetre que la qüestió ens commogui,
ens esmerçarem en acomodar tota intriga no resolta,
ens esmerçarem en dilucidar el guany del sentiment.

Mentre els somriures no esdevinguin retòrics
soscavarem tot subterfugi no cridat a ser combatiu,
soscavarem tot litigi per permetre'ns la llibertat,
soscavarem tot argument que no plagui la raó de ser el què és.

Mentre els somriures no esdevinguin retòrics
no tenim perquè patir, la vida segueix el seu cabal,
no tenim perquè esglaiar-nos, quan fluïm pel món,
no tenim perquè justificar-nos, quan sabem rumiar-les totes.

Mentre els somriures no esdevinguin retòrics
res ens costarà seqüenciar cada imatge en la memòria,
res ens serà tan fàcil com renunciar a la discriminació,
res ens farà tan humans que no sapiguem plorar.