Cercador
Meditació profunda
Un relat de: nadaexiste- Compartir:
Cap mena de dubte
a les palpentes;
ni tros,
ni espai,
ni un sol color;
ni tan sols
el més negre,
ni tan sols
el més fosc.
Guiat he parat,
guiat m'he assegut;
he pogut meditar
al fons
de l'absurd.
a les palpentes;
ni tros,
ni espai,
ni un sol color;
ni tan sols
el més negre,
ni tan sols
el més fosc.
Guiat he parat,
guiat m'he assegut;
he pogut meditar
al fons
de l'absurd.
l´Autor
650 Relats
1862 Comentaris
591135 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.Últims relats de l'autor
- UN CANT MUT
- EM PESEN EL CAP
- MENTRE ENS CRUSPIM L'ELEFANT
- DE TANT QUE L'ABSURD ENS OBSTRUEIX MOLTS CAMINS
- ESCAPADA A RISC
- ENVRAVACIONS
- M'HAN SUÏCIDAT
- GOIG D'ANHEL DE VERITAT
- A LA FI, VIA LLIURE
- CANT A L'ARMONIA SENSE AMO
- SOMNIO QUE M'ESPERES, PERÒ BOJAMENT
- LES NOVES PRIMAVERES
- Reflexió jo-jo
- RESSORGIMMENT IRRACIONAL
- JA SIGUI PENA, GUERRA O PRESÓ