Marxar

Vaja tonteries dius, quan ens expliques que n'escrius !!!!
Escrius molt bé. Es el primer cop que et llegeixo, soc nova.
No m'agrada aquest arca, de fet no m'agrada el Tarot, el vaig llençar en el seu moment.
Però si el i com escrius, encara que marxar no te de ser precisament això, es un marxar...El marxar....ui qui ho sap!!!
M'encanten les rajoles en que et fixes...
Anna

Té un to molt especial aquest poema, doncs el trobe com una marxa de la vida,
una marxa sense parar assaborint les diferents situacions, Expresses molta simpatia en els versos. Saluts. Rafael Molero Cruz. Un afeccionat a la poesia.
mi email és rmolerocruz@gmail.com per si vols fer-me algun comentari. Saluts.

M'ha agradat el poema ja només llegir la primera estrofa.
Aquesta és una poesia per reflexionar en els dubtes que ens planteja i en les afirmacions.
Al llarg de la vida ens trobem situacions en que és bo i adient marxar i altres en que seria una covardia.
Però no vull comentar que ens vols dir amb el poema, ja ho han fet en els comentaris anteriors d'una mena molt enriquidora.
Només et vull dir que he gaudit en la seva lectura fàcil , harmoniosa, que no cal retrocedir per entendre el sentit perquè no has buscat paraules per fer un poema, si no que és un poema que neix amb naturalitat i el resultat és, que tot llegint-lo el vas fent teu, el sents.
T'he trobat tot mirant els últims comentats,
continuaré llegint-te, m'agrada el teu estil.
Una abraçada,
Núria

m'agrada com està escrit, sembla que marxar al poema és un sinònom total de fugir, de deixar les coses a mitges, de rendir-se.

Tot i que marxar també pot ser positiu, en molts aspectes, a mi em passa que quan marxo acostumo a sentir, o a pensar, el que has expressat en aquets versos.

en les diferents etapes que anem vivint.
Marxar definitivament té a veure amb la mort, amb el no ser.
He trobat el poema reflexiu i amb un punt de dolor nostàlgic, potser és una sensació equivocada.

La doble cara del boig : les intervencions al fòrum i aquests poemes ben contraposats (p.e també el de l'inventari). La profunditat del poema va a contracorrent, com el mot marxar, que sempre és contradictori : marxem per anar a un altre lloc, en definitiva, anem sempre. M'encanta la filosofia onejant pels versos i la interpretació que en faig encara més. Els teus poemes no em deixen mai indiferent i espero no ho facin mai. Penso que marxar ens fa més humans, ens duu a noves experiències i sempre ens ajuda a oblidar del que deixem, l'insignificant.

Marxo per tornar.
Per tornar marxo.
I la marxa torna
com el torn passa.

angie

Marxar..és no tornar!!..no rendir-se a res ..
..la resta és parlar ..per parlar..
..